Sandy i Danny, un altre cop

Amb la meitat dels assaigs fets i uns quants encara per endavant, Juli Barrero explica que “hi ha els nervis lògics del moment, per cosetes que no acaben de sortir encara com és lògic”. Sobretot perquè la trentena d’actors que formen l’elenc s’han d’enfrontar al cant, el ball i la interpretació a l’hora. Barrero s’encarrega de la part vocal, mentre que la preparació musical va a càrrec d’Oriol Vilella; la dansa, de Mònica Vega i Verònica Pérez, i la part actoral, d’Irina Robles. “Han de fer un treball molt equilibrat, però tot i que la major part són joves i encara els queda camí per recórrer és molt maco de veure com evolucionen”, segueix Barrero. Ara, diu, es troben en el “moment clau, quan tot ha de començar a quadrar”. Però les coses, assegura, rutllen per bon camí.

L’elenc és bàsicament jove. Setze anys té la Júlia Saura, que donarà vida a Sandy, aquella noia càndida i un pèl cursi que acaba per deixar-se anar. “No és que sigui difícil difícil, però és una noia tímida i que al final canvia” i això té les seves dificultats, confessa la joveníssima actriu. Que surt de les files de L’Animal Teatre i les aules de Líquid Dansa. Una preparació inicial que, qui sap, apunta, si podria arribar a convertir-se en una vocació per al futur. De moment, s’enfronta al paper que li han encomanat assegurant que tot l’elenc es dona suport mutu i que, malgrat els matisos, la seva part “potser no és tan difícil com la de Rizzo”.

La més rebel (i probablement, madura) de les Pink Ladies, la Rizzo que a la pantalla va interpretar Stockard Channing, ha recaigut aquí en Glòria Vilella. En el seu cas, tot i que treballa en l’àmbit de l’educació, l’afició a la música i les arts escèniques li ve de família: és germana de l’Oriol guitarrista i, recorda, també la música va ser una de les passions paternes, compartida amb els germans des de ben petitons. Així que ha fet cant, amb Barrero, i enguany s’havia decidit a apuntar-se a classes de ball. On li van proposar que s’enrolés al musical. “Em vaig dir que per què no, amb l’única condició que hi hagués més gent de la meva edat, que no fossin només jovenets”. I encara que la major part sí que ho són, també hi ha algunes de les intèrprets de més edat, fins i tot una d’elles està al voltant dels setanta anys. Al final, assegura, amb aquesta barreja d’edats han format un grup compacte “i tothom és molt maco, et fa sentir molt bé, ens animem els uns als altres”. L’energia que tots desprenen és el que més la convenç d’haver-s’hi enrolat. “El primer dia ja vaig arribar a casa entusiasmada i l’hi vaig explicar al meu home”.

Vilella (41 anys) pertany a aquelles generacions per a les quals Grease va ser el referent, la banda sonora dels anys d’adolescència. S’ha tornat a mirar la pel·lícula per les parts d’argument que se li havien esborrat, “però les cançons, no, mai no les havia oblidat”.

Guerau-Dani, el ‘chulito’

A Guerau Vergara Espín (17 anys) el van triar al càsting per fer de Danny Zuko. “Jo soc bon paio, simpàtic i això, però també una mica chulito”, riu, així que el paper li venia com anell al dit. “Ara l’única cosa que he de fer és explotar aquest vessant, anar una mica pujadet”, ironitza sobre si mateix. Li agrada això del teatre, i per això s’havia apuntat a classes, “però de cantar, només a la dutxa; i ballar, a la discoteca”. Tampoc és que el preocupi gaire: es va tirar de cap a la piscina, i en la part actoral es mira i remira la pel·lícula per fixar-se bé “com parla, com camina, és brutal”, i una responsabilitat molt gran per a ell, reconeix. Però també li encanta el personatge d’aquell que es fa el dur “però en el fons està enamorat i això el farà canviar”.