Reportatge
Novel·la negra a la blanca Soldeu
Apassionada de les novel·les d’Agata Christie, confessa, Ludmilla Lacueva segueix l’estela de la gran escriptora de misteri per al debut en la ficció. ‘Mort sota zero’ situa el territori del crim a un Soldeu elegant i una Andorra en tensió entre futur i passat.
Novel·la negra a la blanca Soldeu
Jordi Puig de Castellnou, fill únic del marquès de Fenolleda, és un benestant turista català que es retira una temporadeta a Soldeu, per esquiar i recuperar la pau emocional després d’un sotrac vital. No ho aconseguirà: un dia sent que l’empenyen mentre esquia i, tot i que intenta no donar-hi importància, sí que comença a preocupar-se quan s’assabenta que al mateix hotel on s’allotja s’ha comès un crim. Per intentar resoldre l’assassinat entren en acció el comissari Cerni Llop, un policia que confia en els mètodes que la ciència i la tecnologia actual posen al seu abast, i Climent Masoliver, un ex-batlle retirat i corcó que no s’acaba d’emmotllar als canvis. Entre ells es produeixen tensions que reflecteixen aquesta lluita constant que, com totes les societats, viu Andorra, entre preservar les arrels i avançar cap al futur.
“Volia recrear aquest ambient de misteri elegant dels relats d’Agatha Christie o Mary Elizabeth Braddon”, explica Lacueva. “No m’agrada el sang i fetge; el que m’interessa és l’aspecte psicològic d’un assassinat, saber què ha passat abans, què ha conduït el criminal a actuar.” En aquest cas, les arrels del delicte s’enfonsen en el passat i en fets que Lacueva situa a Anglaterra, segon escenari del relat.
Amb Mort sota zero Lacueva (Escaldes-Engordany, 1971) debuta al territori de ficció, després de dos llibres amb fort component històric: Els pioners de l’hoteleria a Andorra i L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès del 1887 al 1933, llibre on els fets, reals i fruit d’una llarga i profunda recerca històrica, van ser presentats en forma de relat novel·lat, anticipant les ganes de Lacueva d’endinsar-se en la novel·la. També són precedents, o petits assaigs, els contes i relats que ha anat publicat: alguns al Diari i d’altres autoeditats, en format de personal felicitació nadalenca. “Després dels dotze anys que em va portar acabar la recerca sobre Romeu vaig dir que em prendria un temps sabàtic literari”, recorda l’autora. Parèntesi que a penes li va durar tres mesos perquè de seguida es va començar a esbossar al seu cap aquesta novel·la, amb la qual concorrerà al proper Sant Jordi. També va haver de fer una petita recerca, sobre tècniques policials i forenses –“estem molt influenciats pel cinema i les sèries i volia saber fins on les coses són com les expliquen”–, una investigació on va comptar amb el suport de professionals del país. Però la trama és ficció pura, cosa que, confessa, l’ha fet “gaudir molt”.
I creats els personatges, no pensa treure’ls tot el suc, amb una sèrie? A la pregunta respon primer amb una rialla, seguida d’un “tinc un projecte al cap, però encara no diré res”. En tot cas, admet, després dels dos anys i mig amb aquest llibre, i malgrat l’esforç de promoció que li sobrevé, ja s’ha posat amb el següent: “com en l’anterior, tinc ja molt clares la primera escena i l’última”.
Al festival Borges Negres
Mort sota zero, que començarà a arribar en pocs dies a les llibreries, està editada per un jove segell lleidatà, Edicions Apostroph. I a banda de la presentació de rigor al país, ja assegura la presència de l’andorrana a Borges Negres, festival de novel·la negra i de misteri que se celebrarà el 17 de març a les Borges Blanques. Lacueva confia que sigui un pas per exportar aquesta novel·la, que tindrà distribució a tot Catalunya. “Si ens sembla normal llegir una història ambientada a Nova York o un poble de Suècia, per què no a Andorra?”. I argumenta, que “tenim tots els ingredients perquè sigui atractiva: un paisatge fantàstic i moltes històries per explicar, crec que podem traspassar fronteres i fer somiar els lectors d’on sigui”.
Novel·la negra a la blanca Soldeu