creadors
La forma de la felicitat, al Mobile
El grup artístic Col·lec X, amb dos andorrans a les files, presenta un projecte en el marc de la trobada tecnològica a Barcelona
La forma de la felicitat, al Mobile
Quina és la forma que té la felicitat? Quina la ràbia, la por o el fàstic? Col·lec X intenta respondre a aquesta complicada qüestió amb el projecte que aquests dies presenta al Museu del Disseny de Barcelona en el marc de les activitats paral·leles del Mobile World Congress, integrades en la Mobile Week. Per intentar solucionar l’enigma han posat en marxa –fusionant art, ciència i tecnologia– un banc d’emocions humanes. Una base de dades amb la qual es nodrirà, diuen, la intel·ligència artificial del futur.
Col·lec X és un grup artístic que està format per dissenyadors, arquitectes, enginyers i pensadors, un col·lectiu en el qual militen els andorrans David Haro –fundador i coordinador– i Cristina Rodrigues.
Col·lec X ha plantat el seu Human Feeling Bank, així, a l’equipament barceloní, per on ja han passat més de 13.000 persones que han fet donació de la seva por, la seva felicitat, la seva ràbia i el seu fàstic. Cadascú d’allò que la màquina li ha demanat, per cert: un algoritme els encamina cap a l’emoció que han d’expressar. “Vam haver de crear l’algoritme perquè en les proves inicials vam veure que de les 150 persones participants, el 83 per cent volia donar felicitat”, puntualitza Haro. Les exigències de la màquina ajuden, així, a equilibrar el contingut de la base de dades.
I per què van triar aquestes quatre emocions com a bàsiques? Van seguir els resultats, explica el creador andorrà, d’un estudi realitzat pel MIT, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. “Vam agafar el coneixement del MIT i l’hem apropat a la població, perquè les donacions siguin fàcils de fer i els resultats, democràtics”. Per això, per construir “una base de dades sòlida” l’invent de Col·lec X viatjarà al llarg de tot l’any per diferents punts de l’Estat espanyol. Al cofundador andorrà del col·lectiu li agradaria, per descomptat, que també s’atansés al Principat. Però depèn del suport que puguin trobar al país.
A través de ‘gifts’
Per aixecar el projecte, però, una de les qüestions crucials és com fer i rebre els donatius de quelcom tan eteri com una emoció humana. El procés parteix de les eleccions que els donants van fent en el dispositiu de diversos gifts amb què respondre preguntes de resposta binària. Qüestions conceptuals, apunta Haro: quina forma té la felicitat, com reacciona cadascú quan és feliç, com quan presencia la felicitat aliena. “Cert que encara sembla molt naïf, però és la manera d’aconseguir que la intel·ligència emocional ho entengui.” De totes maneres, puntualitza, és només una primera aproximació al concepte, molt més senzilla que el reconeixement facial i a la que després s’ampliarà amb la incorporació d’imatges, sons, textos. Amb tot plegat es posarà en marxa un sistema de learning machine similar a d’altres ja realitzats: a les màquines se les ha ensenyat a reconèixer un cos humà després d’ensenyar-los molts i en situacions ben diferents, i quin és el banc més ampli de cossos humans?, doncs les pàgines web de pornografia.