Reportatge
Música i forces tel·lúriques
Consciència ecològica a través de la música. Ominira, banda que s’està fent un forat al panorama underground barceloní cofundada per l’andorrà Alexis Rossell Vela, vol enrolar tothom en els valors de defensa de la natura... començant per les mares dels músics.
Música i forces tel·lúriques
Mama és el primer àlbum enregistrat per la banda, en actiu des del 2016 i amb uns 40 directes ja a l’esquena dels tres membres. Un crit de suport a la mare Terra al qual els tres joves músics han aconseguit enrolar les progenitores per ser la imatge de les forces tel·lúriques. “Al principi estaven cohibides, però al final van posar amb molta naturalitat”, explica Rossell, ordinenc nascut el 1992 i que a la música hi afegeix el vessant professional d’educador ambiental, llicenciat en Ciències Ambientals i amb màster en Biodiversitat. La música havia estat sempre un camí paral·lel a la seva trajectòria (havia passat per les aules d’escoles com ara l’Institut de Música de la capital i format part de bandes del país com Perseverants) i ara ambdós interessos conflueixen en un disc que surt al carrer aquest dijous: música afroelectrònica i dub nature beats, la defineixen, i que a Andorra es presentarà el proper dia 21 en un acte al Harlem, en el marc de la presentació de les subvencions atorgades en aquesta edició per la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv).
És música, doncs, amb consciència ecològica. O, com apunta Rossell, que treballa com a educador ambiental a l’Aquàrium de Barcelona, música que “aprofita l’eina comunicativa que és per integrar un missatge ecologista”. Un so que “no és reggae”, especifica, tot i que el ritme jamaicà sí és una de les –d’altra banda, nombroses– influències que recorren el so d’Ominira. “No és reggae i no ens identifiquem amb aquesta cultura rastafari, encara que coincidim en alguns aspectes, però no en tots”, puntualitza l’ordinenc. Bases de dub i afrobeat electrònic en una banda que es presenta com desarrelada. Puntualitzant que això vol dir que les seves arrels s’estenen per un territori musical molt ampli, bevent de fonts molt diverses per intentar confegir una proposta sonora personal. On la clau de volta, explica Rossell, és l’electrònica. Això i la trompeta, “peça clau”, assegura Rossell, del seu so.
El trio publica aquest primer disc on recull la música que ha passejat per desenes d’escenaris al llarg dels dos últims anys. Escenaris com el de Primavera als Barris (una de les propostes del Primavera Sound barceloní) o el de les festes de la Mercè. És aquesta una oportunitat que els va deparar el fet d’haver quedat guanyadors del premi del públic del concurs Brot per a bandes emergents. Tot un impuls. “Allà, tocant al Moll de la Fusta per a tanta gent va ser quan ens vam dir que això estava definitivament en marxa”, recorda Rossell, que toca la guitarra i fa els cors.
Ominira és la continuació de l’interès comú de l’andorrà i Eric Segura (veu i percussió), company de facultat i de passió musical, amb qui havia posat en marxa altres projectes musicals. Després s’hi va afegir Adrià Martí (trompeta i electrònica), professional del so però que també té la conservació de la natura entre les seves conviccions de base. Tal confluència de valors i gustos musicals els va impulsar cap aquest re-corregut que ara cristal·litza en Mama, un conjunt de temes que, més enllà del fons, destaquen per una forma eminentment pensada per posar tothom a ballar.