escenaris
“Tu ets l'únic que vull, nena!”
Una trentena d’actors amateurs, formats al Laboratori de les Arts, escenificaran demà ‘Grease’ a l’auditori Claror
“Tu ets l'únic que vull, nena!”
La música de Grease ha estat des de sempre lligada a Madre Tomasa, si més no de manera molt informal: molts assajos de la banda acaben amb els integrants improvisant al voltant dels temes, amb els quals també s’han esbravat en acabar algun concert a l’estil karaoke. Així que quan al Laboratori de les Arts lauredià es va plantejar la proposta que la pel·lícula podria servir de base per al segon musical que preparessin els alumnes a Oriol Vilella se li van encendre totes les llumetes i va proposar que fos la banda en què milita (bé, una d’elles) la que interpretés la banda sonora en directe. Amb el repte afegit de traslladar aquelles lletres, mal taral·lejades per més d’una generació amb ínfims coneixements d’anglès, al català, cosa que va assumir personalment. El resultat serà el que s’escolti i es vegi demà (12.30 hores) a l’escenari de l’auditori Claror, en un musical al qual es van enrolar una trentena d’alumnes reconvertits en actors, cantants i ballarins tot alhora. Que s’ho han treballat de valent, assegura Vilella, amb els professors: ell mateix, Juli Barrero, Irina Robles, Verònica Pérez i Mònica Vega.
Van triar Grease, explica el músic i docent, precisament perquè volien una obra molt popular, que enrolés molta gent, “i que fidelitzés els alumnes” per a la propera. La proposta era “un caramelet” perquè, de generació en generació, qui no l’ha vist? “Però igual que en el cas de Jesucrist Superstar, l’any passat, van ser els alumnes qui van tocar les peces, en aquest cas vam pensar que s’havia de professionalitzar”, apunta el guitarrista, perquè malgrat el que pugui semblar “són realment complicades, són cançons que modulen molt, és a dir, que tenen molts canvis de tonalitat, i uns arranjaments molt enrevessats”. També unes guitarres “no tan evidents”, inclosa una de hawaiana, una lap steel. Una complexitat que a Madre Tomasa (Vilella i Fano Pallarès, guitarres; Albert Bartumeu, teclat; Josu Adánez, bateria, i Albert Duat, que substitueix Àlex Moldes com a baixista) l’ha obligat a reconvertir les ganes de catxondeo habituals amb Grease per tres mesos d’assaig intens.
Interpretaran bona part dels temes, tots aquells que ajuden l’argument a tirar endavant, però han suprimit alguns de diguem-ne secundaris, com el que al film interpretava Frankie Avalon, Beauty School Drop Out, augurant a Frenchy, una de les Pink Ladies, una vida més aviat amb poc èxit per la manca de talent.
Temes traduïts al català, tasca que va assumir Vilella mateix, a partir de les lletres originals. “S’havia fet el musical en castellà i a Internet he trobat alguna adaptació al valencià molt interessant, que m’ha ajudat en algun gir textual”, explica, però la feina és seva. “No ha estat gaire difícil fer-les rimar en llengua materna”, quadrar-les mètricament i fer-les encaixar. “I jo crec que per a qui no les conegui, sorprendran”, augura. Una de les que més ha gaudit, confessa, és Greased Lightning, aquella que Danny Zukko (John Travolta) i la resta dels T-Birds interpreten mentre reconverteixen una vella ferralla en un bòlid lluent. “És supermaca, amb tot aquest vocabulari sobre peces de cotxe que enumera” i que ha encaixat a la perfecció en català. I, per descomptat, el You’re the One that I Want de la penúltima escena i que qui més qui menys va tenir problemes per seguir com a adolescent d’anglès menys que incipient. “Que no veus com tremolo?”, comença aquí el tema, que arriba a la més que mainstream tornada: “Tu ets l’únic que vull, uh uh uh, nena!”