Lletres
'Repetició i diferència', el desig de felicitat d'un més de la tribu
'Repetició i diferència', el desig de felicitat d'un més de la tribu
Abundant la parròquia que ahir al vespre es va congregar al voltant d’Antoni Caus a La Fada Ignorant per assistir a la presentació del segon llibre, Repetició i diferència (Editorial Andorra), que per fi s’anima a publicar. Il·lustrat per Minerva Garcia Cobo i obra d’algú que es presenta recordant que “en contra de l’opinió de totes les persones que el volien aconsellar pel seu bé, s’ha guanyat el pa amb la llengua”, d’algú que “quan dejuna, escriu versos”. Poc més diu l’autor de si mateix. Ni tan sols en un acte precisament convocat per sentir-lo. Agraïments a banda i fidel al tarannà ben conegut de la concurrència, es va limitar a etzibar que “no penso explicar res”, justament “de camí cap aquí venia pensant que una obra humana s’aguanta per si sola, per la relació amb qui la fa servir, sigui un llibre, una cadira o una cervesa”.
Per suplir la seva absència d’habilitats mundanes va comptar amb Gabriel Fernández (periodista, també escriptor, amic i ex-company laboral) per glossar una obra que recorre “l’extens, divers i particular univers intern” de l’autor, escrit amb una tècnica “que el situa sobre la resta”.
A Repetició i diferència, Caus “té el coratge, la valentia, d’escriure sobre coses que no són senzilles”, igual que s’embarca en discussions i debats “amb profunditat, de càrrega”, va recordar Fernàndez. Això sí, igual que a les pàgines traspua com per a l’autor les convencions socials són “el purgatori”, també s’escola la vida, perquè aquestes pàgines no deixen de ser obra “d’un més de la nostra tribu, de la que aspira a ser feliç, fins i tot ell, que aspira a president del Partit Nacional dels Orcs”.