Un centre sota zero

L’entitat, com totes les que promocionen la cultura catalana a l’exterior i depenen del govern català, s’ha quedat sense l’aportació econòmica que li dona vida. Van mantenir fins a l’últim moment l’esperança que la situació es desbloquegés d’alguna manera i rebessin fons per poder posar en marxa algunes de les activitats habituals, però finalment no han rebut ni un euro dels 16.000 d’ajut anual, així que totes les propostes estan aparcades: ni hi haurà el llibre que tradicionalment publicaven per Sant Jordi ni previsiblement activitats per Sant Joan, ni res de res de res, confirma la presidenta, Teresa Cabanas. Si més no, mentre no es produeixi alguna mena de miracle. En forma de patrocini privat o d’obertura de les comportes, tancades pel 155. El centre, com a part de tots els casals catalans a l’exterior, que comparteixen les mateixes hores baixes, recorrerà al Síndic de Greuges a Catalunya i al Defensor del Pueblo Español. “Perquè ens estan castigant quan en realitat la llei espanyola diu que les comunitats autònomes han de promocionar la seva cultura a l’exterior, així que totes les comunitats, de Galícia a Extremadura, segueixen donant els ajuts”, recorda Cabanas. I recorda, com ha explicat en diverses ocasions anteriorment al Diari, que en realitat la quantitat de què s’està parlant és pràcticament insignificant: un milió d’euros a repartir entre totes les entitats. “Presentarem aquest recurs, però realment tenim poques esperances”, confessa. Si més no, mentre la situació política continuï sense aclarir-se. “La realitat és la que és”, admet.