Reportatge
El saxo, instrument unisex
Explica Efrem Roca, la cara més visible de l’organització del Sax Fest, que el saxofon té una imatge falsejada d’instrument masculí, estereotip que s’esforça a combatre. Per això destaca les tres noies que han passat a la segona fase del concurs de solistes.
Tres noies, doncs, i onze nois, de diferents nacionalitats: espanyols la major part, però també una jove xilena, un ucraïnià i un japonès i alguns francesos. “És un instrument que té aquesta imatge de ser masculí, potser perquè la gent pensa que és molt físic i es requereix de força, però no és el cas”, insisteix Roca, qui recorda que, de fet, no hi ha categories per sexe al concurs. Un certamen que creix any rere any en qualitat dels participants.
Ahir a la tarda, després de competir diumenge i dilluns a la tarda els 14 classificats tornaven als assajos (peça obligatòria i una altra de lliure elecció) per a la segona ronda, que es decidirà dimecres. Divendres, la final. Mentre que dijous durant tot el dia se celebrarà la competició oberta als més joves, de dotze a divuit anys.
Entre els classificats en aquesta primera fase del concurs de solistes hi ha Cristina Sánchez, de València, on “tocar un instrument és pràcticament obligatori”, apunta. Ella va començar a la banda del seu poble, San Antonio de Requena, només amb quatre anys. Per què el saxo? “Doncs per casualitat: és el que em va tocar a la banda, quan començava.” I l’hi va acabar agradant tant que després va anar sumant etapes, al Conservatori i cap a la professionalització. S’estrena al concurs andorrà, tot i que ja havia vingut pel Sax Fest com a alumna de les classes magistrals. “Em va agradar el nivell, l’ambient, crec que és important passar per Andorra”. A banda, ve amb quatre companys del conservatori de Lió, on estudia ara, i això sempre tira.
Des del conservatori de París arriba un altre dels seleccionats, Jesús Reneses, de Cuenca. Un altre que debuta en el concurs però que ja havia posat els peus a la trobada andorrana per a les masterclasses. “Ara em venia de gust provar sort.” Ho veu difícil “perquè hi ha molt bon nivell, gent que toca molt però que molt bé”. Ell també té un saxo a les mans des de ben petitó: el va descobrir a l’escola de música del seu poble, Huete. “Em va atreure per la forma i la brillantor, però també pel so, dolç i potent.”
I en una altra de les aules de l’institut de música de la capital, aquesta setmana ocupat pel Sax Fest, va passar la tarda assajant Cédric Delvaux, un jove belga (de la part flamenca) que actualment estudia a Espanya amb el programa Erasmus. Ell no concursa (l’any vinent, confia) sinó que assisteix a les classes de Mariano García, un dels grans noms del saxo.
Al concurs i les classes, el programa suma els concerts oberts al públic. Ahir, protagonitzat pel rus Nikita Zimin, una de les joves promeses de l’instrument, al Centre de Congressos. Un repertori clàssic, acompanyat per piano, amb autors com Paganini. Avui, Francisco Rusillo (18.30 hores), guanyador de l’any passat, i Quatuor Morphing (20.30).
El saxo, instrument unisex
El saxo, instrument unisex