reportatge
ElectronicAND
La música electrònica feta a Andorra es reivindica: són molts, potser una trentena de discjòqueis en actiu, i defensen que tan bons com els que més, però no sempre tenen sales i, sobretot, públic, per desplegar el seu talent. L’Hibernation els ofereix una oportunitat.
ElectronicAND
Richard Capdevila (Richy Vuelcom) es va implicar ja a la primera edició en les tasques organitzatives de l’Hibernation, impulsat per un operador turístic francès, La Nuit Voyages, i comerciants del Pas. Si l’any passat va aconseguir colar algun DJ del país, enguany la proposta és molt més ambiciosa i la nit de debut del festival, la de divendres, serà “un aparador” de l’electrònica local, promet. “Que aquí tenim artistes de gran nivell”, assegura. Donaran el tret de sortida al festival, que entre dissabte i diumenge portarà a territori encampadà alguns dels grans noms de la música: a Paul Ritch, Ellen Allien, Edu Imbernon, Sam Paganini i Adriatique s’hi ha afegit un nou cap de cartell, Stephan Bodzin. “Aconseguirem un gran esdeveniment”, afirma el també DJ. Dimecres al vespre havien despatxat 2.000 entrades per a la nit de dissabte i 2.000 més per a la de diumenge. S’acosten així al repte de l’edició, apunta Capdevila, que era atreure uns 5.000 espectadors. Falten per comptabilitzar els d’última hora i els que apleguin divendres els artistes del país: l’entrada és gratuïta.
Divendres, doncs, pels escenaris de dia i nit aniran desfilant les propostes de Lluís Bo, Lídia Parat, Mari Baz, Marcos Martínez, Kyke Carbonell, Mikel Rosel i el mateix Richy Vuelcom. Amb tots els convidats satisfets per aquesta proposta de l’Hibernation, que a diferència d’altres festivals de neu i electrònica que han passat pel país (sense quallar més enllà d’un parell d’edicions) no vol limitar-se a portar estrelles i públic forà, sinó que busca arrelar-se.
Lluís Bo és un barceloní establert a Andorra des de fa dues dècades, i al país va fer els primers passos com a dj cap al 2002, a la sala QTR d’A-nyós. Després ha actuat a pràcticament tots els locals del país on se serveix electrònica, amb moltes incursions fora: de l’Elrow barceloní a l’emblemàtica Florida 135 de Fraga. “El problema és que a l’hivern n’hi ha molts però a l’estiu això queda buit, a penes amb un parell de sales” a les parròquies centrals. I això, diu, que “està començant a créixer un altre cop, després d’uns anys que la cosa estava molt estancada”. Esdeveniments com els d’aquesta nit de divendres, opina, “ajuden a crear ambient, públic” per a l’electrònica de factura nacional. Ell farà una sessió, explica, on jugarà, amb el techno, el tech house, l’acid i el minimal. També una carrera de 15 anys en l’electrònica té a l’esquena Lídia Parat. No actuarà aquí com a DJ Madam, sinó amb el seu nom, i això perquè la massanenca oferirà un live: “ho faig tot des de zero, toco en directe” i això suposa una feinada ingent, mesos treballant per a una hora d’espectacle, implica “no un pas, sinó deu mil passos endavant” per a ella.
Ben poques dones
Mari Baz és una altra de les –això sí, molt poques– dones en el món de l’electrònica al país, reflex del panorama general que tenen en la música electrònica un territori a conquerir. Encampadana, punxa des de fa vuit anys. “Aquí el que passa és que no hi ha massa cultura de club, poca cultura musical més enllà de la més comercial”, considera. Això no vol dir, matisa, que quan a la gent se li ofereix una bona sessió no “es tornin bojos”. Una nit com la que els ofereix l’Hibernation farà impulsar aquest panorama, confia, i “ja tocava”. A banda, agraeix aquesta oportunitat de tocar al costat dels DJ internacionals que passen pel festival.
I Marcos Martínez reitera que “l’oferta a l’hivern és increïble però cal reforçar la de l’estiu”. Ell, argentí d’origen però resident al país des de fa una dècada, s’ha desplaçat per escenaris del seu país d’origen, Alemanya, Polònia. Justament sortirà de gira per Europa el 12 d’abril. “A Andorra vam tenir una bona època i crec que amb una mica d’esforç podrem tornar en algun moment al que havia estat”. Per demostrar el múscul que pot tenir l’electrònica, la seva sessió a l’Hibernation, “sobretot amb molt techno”.