Reportatge
Amics a les portes de l'infern
Un total de 2.275 documents –informes, actes, correspondència, contractes– relacionats amb Radio Andorra van ser donats a la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), un volum d’informació que permetrà ajustar el coneixement històric ni que sigui perfilant detalls.
Amics a les portes de l'infern
És molta documentació, que estava en mans d’algú molt lligat amb Radio Televisión Española i que prefereix romandre en l’anonimat, un conjunt que probablement permetrà ampliar el coneixement sobre la història de l’emissora –i de pas, la del país perquè estan íntimament lligades–. Amb el temps, però, perquè un volum tan ingent de documentació necessita paciència per ser analitzada. I els seus processos administratius: l’Arxiu Nacional d’Andorra va contactar amb la BNE només tenir coneixement de la donació per demanar-ne una còpia.
De moment, però, i amb una ullada superficial a l’índex, algú tan coneixedor de l’esdevenidor de l’emblemàtica emissora com la historiadora Maria Jesús Lluelles apunta amb el dit algunes curiositats: els documents, sobretot pel que fa a la correspondència, il·lustren i certifiquen com de profunda i extensa en el temps va ser l’amistat que lligava el propietari de l’emissora, Jacques Trémoulet, amb Ramón Serrano Suñer, polític, advocat i cunyat del dictador Francisco Franco: se’l va anomenar el cuñadísimo, per la gran influència sobretot en els primers anys del règim.
És útil, segons la dita, tenir amics fins i tot a les portes de l’infern. En aquest cas, l’amistat personal amb Serrano Suñer va resultar molt útil a l’empresari francès en diversos moments, durant el llarg enfrontament que va mantenir amb les autoritats gal·les. Ja per començar, Trémoulet va comptar amb el favor del règim franquista quan l’any 1948 el Copríncep francès, aleshores el socialista Vincent Auriol, va revocar el reconeixement de la concessió. El dictador espanyol, per temor que l’emissora caigués sota control francès i permetés, per exemple, les emissions en català –per què no per la influència també del cuñadísimo–, va donar suport obertament a Trémoulet. Una ajuda que, com queda reflectida en els documents, l’empresari reclama en diverses ocasions, com en l’aturada de les obres de l’emissora encampadana, el 1964.
Fins i tot hi ha una col·laboració empresarial entre ambdós, amb la posada en marxa de Radio Intercontinental de Madrid. I és conegut que Serrano Suñer es va convertir en representant legal del propietari de Radio Andorra, fet que va facilitar alguns acords amb el govern espanyol al llarg del temps referents a l’explotació de l’emissora, en la línia dels desitjos del gal. Així, per exemple, és com Espanya va passar a ser propietària de l’edifici, mentre que deixava en mans de Trémoulet la gestió. A la documentació ingressada a la BNE queden reflectits aquests acords, com es pot veure en la carta de Serrano Suñer a l’aleshores director general de Radiodifusió, Adolfo Suárez, que il·lustra aquesta pàgina.