Reportatge
Tres no són multitud
Tres caps per pensar i sis mans per posar-se a l’obra, així han concebut i enllestit ‘El rumor de los insectos por la noche’ Àlex Puig, David Arrabal i Martín Blanco. Que no és un llibre de relats independents, sinó una novel·la en tres episodis curosament lligats.
Tres no són multitud
Lovecraft, l’inventor per així dir-ho de l’horror còsmic, renovador i un dels màxims exponents de la literatura de terror és l’inspirador dels ambients que crea Puig tant als seus contes com a la novel·la de debut, Círculos. I Lovecraft està també en el rerefons de El rumor de los insectos por la noche, una col·laboració que va proposar Arrabal, un altre dels autors del país que conrea el gènere fantàstic. Els ho va proposar a Puig i a Blanco perquè entre tots tres s’han creat complicitats d’aquelles que poden estar al principi d’una llarga amistat. Així que no, assegura Puig, “en aquest cas en concret tres no han estat multitud, ni molt menys”. Al contrari, “ha estat molt fàcil treballar plegats, les sinergies han funcionat molt bé”, hi afegeix, convenint amb els dos companys en què no hi ha hagut cap pique en absolut, cap mostra d’orgull ferit ni cap torre d’ivori. Al contrari, coincideixen tots tres, estan tan satisfets de l’experiència que repetiran.
Blanco exerceix com a editor –acaba de presentar al país el segell Santa Guadaña, cocreada amb un soci argentí– per a aquest títol. La història travessa dos mil anys d’història: s’inicia a l’any 1100 i acaba en un futurible 2300. El Necronomicon, l’imaginari llibre màgic dels relats de Lovecraft, serveix per donar continuïtat a la història, que inicia Arrabal amb l’episodi Llueve sangre, ambientat en les croades. El misteriós volum és cobejat pels nazis en Los que caminan en la tierra de los dioses, on Blanco recupera literàriament parlant l’Ahnenerbe, una entitat pseudocientífica impulsada pels ideòlegs del III Reich per substanciar les seves teories racials. I Puig signa l’episodi conclusiu A través de las esquinas. Tres temps diferenciats però no tres episodis desconnectats, expliquen els coautors, que van treballar en col·laboració estreta: cadascú havia de tenir ben informats els companys de qualsevol petit canvi que introduís en el pla original per la possible influència en les altres parts del relat, on els personatges apareixen, desapareixen i es recuperen.
“Després cadascú ha escrit des del seu punt de vista, amb la seva veu i el seu estil”, puntualitza Blanco. Però també això els motivava, els sembla que dona riquesa a la novel·la sense restar-li coherència.
L’experiència, diu Blanco també en qualitat d’editor, “crec que obre finestres interessants, tant a les nostres col·laboracions futures com a proposar experiments similars a altres autors”.
La novel·la, que estarà disponible per Sant Jordi, surt a la venda en castellà perquè opta a una distribució que també es farà a Argentina, seu també de l’editorial.
Tres no són multitud
Tres no són multitud