Reportatge
Com peixos amb sabates noves
A un espai envoltat de vidre –i no podem evitar la ironia sobre les contínues filtracions d’aigua que pateix l’edifici– li escau el nom de la Peixera. Els artistes es fan càrrec del local, tants anys buit, als baixos d’Art al Roc. Un acord amb el qual tothom guanya.
Un espai viu, permanentment il·luminat, una petita galeria d’art –on també s’hi podran fer presentacions, petits concerts, performances artístiques– substituirà el fins ara quasi fantasmagòric local del baix d’Art al Roc (antic Museu de l’Aigua). La iniciativa, del renascut col·lectiu artístic la Xarranca, que ha comptat amb el suport del ministeri de Cultura: uns 6.000 euros per a les obres d’adequació, incloent-hi les d’evitar que l’aigua continuï escolant-se –tasca aconseguida amb aprovat justet com han provat les pluges d’aquests dies, a jutjar per les taques d’aigua visibles al terra de l’interior–.
Com sigui, els artistes estrenen espai tan contents com peixos amb sabates noves. Amb Alfons Valdés trencant el gel en aquestes tasques d’apropiar-se d’un espai i poder-lo utilitzar a caprici. Artísticament parlant, per descomptat: els usuaris, creadors de qualsevol disciplina amb un projecte per ensenyar, sols han de presentar la idea i esperar torn; ni han de ser socis de la Xarranca, sols pagar un lloguer de 25 euros i comprometre’s a deixar el lloc en les condicions en què els va ser cedit. De moment, la programació està tancada fins al desembre. A Valdés el seguirà Philippe Lavail, al maig; el mes següent la Peixera estarà ocupada per Míriam Grau, una jove artista pràcticament debutant, amb prou feines de vint anys, i al juliol seran també dues creadores novelles, Emma Regada i Clàudia Cascante, les usuàries, ambdues amb propostes de performances i instal·lació. A l’agost, Emmanuelle Besnart; al setembre, Mayte Luque; a l’octubre, Juli Barrero, amb fotografies; al novembre arribarà Zheng, artista xinès establert a Andorra des de fa un temps. Tancarà l’any una mostra col·lectiva d’artistes alturgellencs vinculats a la sala La Cuina. Precisament d’un espai de la Seu, l’Aparador, va agafar la idea la Xarranca: un lloc on l’obra està sempre visible cap al carrer, on no cal que l’espectador entri a veure que es cou a dins perquè el treball –o l’artista treballant– quedarà sempre visible als ulls de qui passi per davant.
Valdés bateja Espai primavera la seva proposta: un desplegament de moltes de les seves línies de treball, noves i antigues, en el qual anirà actuant al llarg de les properes setmanes, una mena de work in progress, de diàleg amb els espectadors i el que la pròpia obra li suggereixi. “És com quan em poso davant el llenç, que mai no sé què serà fins al final i encara després trigo cert temps a acceptar-ho”, va dir ahir. En acabar la seva estada serà justament quan es faci la inauguració oficial de l’espai. I mentrestant les obres de Valdés encara serviran com a marc del petit concert que oferirà Odara Trio el dia 20, a les vuit del vespre: Carles Sans (acordió), Albert Ginestà (guitarra) i Sabela Simón (veu) en el que bategen com a menú musical, on el públic farà un tast de sons diversos i podrà amanir-los al seu gust.
Com peixos amb sabates noves