Llibres
'La capsa de música', de Franch: ciència-ficció per reflexionar sobre la identitat i la memòria
Agustí Franch es mou de gènere en gènere, del teatre al relat infantil i d’aquí a la ciència-ficció. Aquesta última clau és la que va fer servir per a La capsa de música (editada per Mesclant com altres narracions seves), novetat amb què torna a sortir a la palestra de Sant Jordi. “Tot i que humilment, ja sé que aquesta és una data per vendre els llibres mediàtics o els que tenen darrere una casa gran”, admet. “Jo en realitat em pregunto si val la pena treure una novetat en aquesta època i quedar sepultat per la gran massa.”
Però dubtes a banda, és el que marca el món editorial i el relat de Franch compartirà escenari amb la resta de novetats del país. La història, dèiem, està ambientada en un futur encara un pèl llunyà, en el qual previsiblement seran d’ús quotidià tecnologies que avui a penes s’albiren. I per això, perquè alguna d’aquestes innovacions és vital per a la resolució de la trama que planteja la novel·la, és pel que Franch s’ha atansat a la ciència-icció. “Però en realitat, a banda d’ambientar-la en una altra època, jo més aviat diria que es tracta d’un thriller”. El punt de partida són dues persones que van romandre dinou anys en coma després de patir accidents amb curioses coincidències perquè es van produir en el mateix moment, a llocs propers i amb les mateixes lesions. El procés per explicar-se aquestes concomitàncies constitueix el transcurs de la trama.
Però en el fons, matisa Franch, el que li interessava d’aquesta història era plantejar-se com la memòria i la identitat són conceptes que no es poden deslligar. Algun vincle amb Good Bye, Lenin!, film on també la protagonista desperta d’un coma per trobar-se un món canviat? “No, no hi té res a veure. De fet fa molt que la vaig veure i si m’ha quedat alguna referència ha estat inconscient.”