reportatge
El naixement (literari) d'una nació
Gesta molt menys vasta que la que narra D. W. Griffith a l’emblemàtica cinta, però no exempta de certa èpica, la que Àlex Broch, Joan Burgués Martisella i Antoni Morell van recordar ahir: el naixement d’una literatura andorrana.
El naixement (literari) d'una nació
El crític català, el president del Cercle de les Arts i de les Lletres i l’escriptor van ser els ponents del matí de la II Jornada literària de Sant Julià de Lòria, tres intervencions que van esbossar la trajectòria d’una Andorra literària que, va recordar Broch, durant dècades només havia estat subjecte d’allò que relataven els excursionistes i viatgers que s’hi endinsaven. A banda d’obres com el Manual Digest i el Politar. I no va ser fins als anys vuitanta, va precisar, que es va consolidar una “literatura moderna”, és a dir, l’esclat d’una producció “àmplia, amb més títols i molta diferenciació”.
En aquella dècada es va gestar un fet literari que els crítics i estudiosos, “els centres de canonització”, com els va anomenar, han reconegut amb la introducció de títols i autors andorrans entre els de referència de les lletres catalanes. Ell mateix, en l’extensa història que dirigeix (un projecte d’Enciclopèdia Catalana, Barcino i l’ajuntament de Barcelona) n’assenyala dos: Blau de Prússia, d’Albert Villaró, i Res no és real, de David Gálvez.
Burgués Martisella, en una intervenció contrastada amb la de Broch, va oferir el relat dels anys previs a aquell esclat, amb fort protagonisme del Cercle –nom que va assumir l’entitat el 1971, un nom que deixés clar que la cultura havia d’estar deslligada de la política i l’Església–. Va recordar moments amb aquella certa èpica, com quan el 1975 l’entitat havia de ser amfitriona de les jornades de cultura Pompeu Fabra i un comissari de policia de la Seu va intentar frenar-ho. “Vaig acabar la discussió dient-li que Andorra és un país petit, però un país, i vostè ocupi’s de frontera cap avall que els andorrans ens ocuparem d’Andorra.” Anècdota agraïda en un relat dels primers actes celebrats al voltant de les lletres –de la instauració dels Jocs Florals el 1069 a la primera convocatòria de la Nit Literària, el 1978–. També de les primeres publicacions de llibres que l’entitat va impulsar, entre els quals dos de Josep Dallerès.
En aquells anys també es va gestar el Morell escriptor, un inici en el qual va influir el moment històric pel qual passava el país –el plantejament de la reforma política i econòmica i l’obertura a l’exterior–, en què les autoritats “estaven compromeses amb el fet cultural”. Fet que el va portar a reflexionar “si avui ho estan, i no parlo de subvencions, sinó com a impulsors, col·laboradors actius”. També al seu inici va comptar amb el cop de mà, va recordar, de Salvador Espriu o Agustí Bartra.
L’esdeveniment va estar impulsat pel comú i l’ambaixada d’Espanya en el marc del XXV aniversari de les relacions diplomàtiques entre ambdós països. Una jornada per la qual van desfilar una desena d’autors i que va acabar amb l’espectacle concebut per Joan Ollé i Ester Nadal, i interpretat per Jonaina Salvador i Óscar Machancoses.