Reportatge
Muses algorítmiques
Nou repte al coneixement, i als humans de neurones analògiques, el que plantegen els joves de Col·lec –es defineixen com a ‘start up’ creativa–, amb dos andorrans a les files: presenten una performance que explora com la intel·ligència artificial pot intervenir en l’art.
Muses algorítmiques
Col·lec X, estudi d’experiències humanes en el qual militen els andorrans David Haro i Cristina Rodrigues, va passar per les activitats paral·leles del Mobile World Congress de Barcelona, amb un banc d’emocions humanes, una base de dades amb la qual nodrir la intel·ligència artificial. Ara presenten nou projecte, My Artificial Muse, una performance amb la qual pretenen explorar com la intel·ligència artificial pot col·laborar en els processos de creació artística. Un muntatge que estrenaran el proper dia 12, dissabte, a Mollerussa, abans d’iniciar un recorregut per ciutats com Cracòvia, Medellín, Bogotà o Atenes.
L’espectacle visual ha estat dissenyat per Col·lec per envoltar el projecte en què col·laboren l’artista i investigador en ciències cognitives Albert Barqué-Duran, l’enginyer d’àudio i productor i compositor musical Marc Marzenit i Mario Klingemann, també artista que centra la seva feina en el treball amb dades i algoritmes i, en particular, en la investigació de les possibilitats de la machine learning, una via per entendre el funcionament de la creativitat humana.
I aquest és precisament l’objectiu del muntatge que oferiran: desplegar davant dels ulls de l’espectador els processos que generen la creació artística. Els espectadors, a partir d’un espectacle visual, podran veure com Barqué-Duran crea una pintura en directe reproduint l’obra dissenyada íntegrament per una xarxa neuronal artificial desenvolupada per Klingemann. De qui també serà el set musical experimental, que crearà constantment en funció dels moviments dels artistes durant l’acció, un moviment que serà resseguit a través de sensors. Es tracta de narrar el procés de creació i explorar com la intel·ligència artificial pot col·laborar en ell, d’entendre com la intel·ligència artificial pot aprendre automàticament els processos de creativitat i, per tant, la percepció cultural de l’art, explica Haro.
Enmig de tot hi ha el concepte de musa, la tradicional inspiració dels artistes, ésser de caràcter diví o en tot cas ideal, que en aquest projecte esdevenen realitats, però tampoc corpòries, sinó formades per bits i algoritmes. “Aquí també la musa és la inspiració de l’artista, també funciona com a un impulsor del procés creatiu humà, només que ja no és una referència ideal, sinó una xarxa neuronal artificial”, explica Pau Riera, responsable de comunicació del col·lectiu i una altra part andorrana en aquest projecte.
El projecte artístic se suma al que, dèiem, el grup va desenvolupar al calor del Mobile, una fusió també en aquell cas d’art, ciència i tecnologia. En aquest cas, el banc d’emocions ha de recollir l’expressió humana de la por, la felicitat, la ràbia i el fàstic, mitjançant un dispositiu que converteix quelcom de tan eteri en informació amb la qual després nodrir la intel·ligència artificial.