música
El Festival de Jazz mor per segon cop
Escaldes llença la tovallola perquè no troba patrocinis que en garanteixin la continuïtat
Serà que no. El Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany no tindrà una segona vida. Si més no de moment. Va aixecar el cap l’estiu passat –amb més il·lusió per fer-lo que habilitats perquè funcionés: no va rebre la promoció necessària i el públic va ser escàs– però l’intent quedarà aquí. El conseller de Cultura escaldenc, Salomó Benchluch, així ho va informar a la junta de govern. No ha aconseguit el compromís dels patrocinadors, públics i privats, que en garantissin més d’una edició, que és el que el comú pretenia. “El podríem haver fet aquest any, però això no s’ho mereixia el festival, havien de ser tres o quatre, un projecte potent”, va explicar Benchluch al Diari. “Jo realment no sé dir si estic desolat, emprenyat o una mica de tot, perquè sincerament crec en el projecte”, va confessar a continuació. “Però no vull haver de trobar-me en la mateixa tessitura un altre any, haver de renegociar durant mesos” per tirar endavant cada edició.
Per matisar una mica el disgust, a Benchluch el reconforta que “si més no ens han escoltat i és cert que hem rebut algun suport, però no el suficient per tirar endavant amb una idea d’aquest calibre”. També se sent satisfet amb la convicció d’haver esmerçat tots els esforços possibles, “d’haver implicat tots els mitjans per poder-lo dur a terme”. Un esforç realitzat conjuntament amb els promotors, l’empresa espa-nyola E-Sound, que l’any passat va tornar a aixecar la idea i va impulsar una edició per la qual van passar la novaiorquesa Madeleine Peyroux o Chano Domínguez, entre d’altres. Fins i tot per aquesta edició hi havia una programació ja més o menys embastada, segons havia revelat Benchluch a aquest rotatiu el passat mes de gener, quan les expectatives encara estaven vives.
“Però no ha pogut ser i ja està”, i no ho tornarà a intentar, “si més no aquest mandat”, aclareix Benchluch. I això que s’havien obert a totes les possibilitats per arreplegar els suports necessaris. “Fins i tot haurien acceptat que no fos un festival purista, obrir-lo al blues, per buscar més públic.” Aquesta seria, deixa entreveure, una de les opcions plantejades des d’Andorra Turisme. Amb els seus responsables també “vam obrir la possibilitat de moure’l a d’altres dates, perquè no coincidís amb l’estada al país del Cirque du Soleil ni amb altres possibles festivals de música”.
Finalment, ni aquesta estratègia, ni la del canvi de nom –l’any passat s’havia presentat com Andorra Jazz Escaldes–, per deixar palès “que ha de ser un projecte de país”, recalca Benchluch, han servit de res.