reportatge
La fira de bestiar, feta mural
Han passat dècades, però alguns encara tindran records de quan la fira de bestiar se celebrava a la zona, ara plena d’edificis, des de La Llacuna cap al carrer Doctor Nequi. Això és el que recordarà la façana il·lustrada en la qual treballa Samantha Bosque.
No té vertigen, assegura l’artista, i per això no li fa res pensar a passar les properes setmanes enfilada a la bastida. “Sembla molt més alta mirant-la des del carrer, però des de dalt jo tinc una terrassa a sota i no em veig tan amunt”, explica. També es va fent amb una experiència, perquè seva és també la primera façana pintada a la capital, Transparència, a la rambla Molines. Són les dues primeres del que el comú pretén que sigui un conjunt, una ruta, per façanes il·lustrades. En aquest exercici ja han pressupostat els diners necessaris per acabar aquesta i fer-ne una altra: 20.000 euros per ambdues, segons va explicar el cònsol menor i conseller de Cultura, Marc Pons. Per a la propera ja estan negociant amb els propietaris –no és fàcil, va reconèixer: normalment són comunitats de veïns les que s’han de posar d’acord i és lent– per obtenir-ne el permís.
De moment és aquesta, però, la que està en marxa. Bosque es va enfilar a la bastida el primer dia de maig, per preparar la paret amb la base que asseguri que la pintura queda ben fixada i es manté com a mínim els propers deu anys. L’alçada no li preocupa, dèiem, però sí el temps: de les pluges dependrà que acabi en el termini que s’ha marcat com a límit, finals de mes. Així que viu pendent de les previsions meteorològiques.
La paret –precisament de l’edifici que acull la galeria comercial La Fira– reproduirà una escena de l’antiga fira de bestiar. Per trobar-la, Bosque va rebuscar entre els fons d’imatges antigues de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) i va trobar la que la va inspirar, una imatge datada cap al 1930-1933 signada per Guillem d’Areny-Plandolit. No és ben bé la imatge calcada, la que l’artista reproduirà, sinó una composició que ha fet a partir d’aquesta, amb elements d’altres fotos, entre altres raons per ajustar-la a la perspectiva que oferirà a l’ull que la contempli.
La meitat de l’altra
Seran uns 180 metres quadrats de superfície pintada, aproximadament. La meitat si fa no fa de la que es pot veure des del 2016. En aquest cas, en blanc i negre –un hàbit en la seva producció pictòrica– o, com ella prefereix apuntar, “en una immensitat de gammes de grisos”.
A l’escena, va recalcar, té molta presència una dona –qui sap si algú no la reconeixerà, com a la resta de retratats, es pregunta Bosque–. Precisament aquesta imatge femenina present en un entorn molt masculinitzat va ser la que va fer que es decidís per aquesta imatge.
La fira de bestiar, feta mural