reportatge
Vetllada lírica... 'douze points'
12 de maig del 2018 dC. Tota la Gàl·lia està escarxofada al sofà mirant ‘Eurovisió’... Tota? No! Un grapat d’irreductibles resisteixen als cants de sirena de la música comercial i s’apinyen al Claror: hi ha sarsuela i, a sobre, de factura casolana.
Vetllada lírica... 'douze points'
Estrena del tercer espectacle de la tercera temporada d’Andorra Lírica. Al voltant de tres quarts de l’aforament ple, amb molts rostres ja habituals en aquesta proposta que, amb molta empenta i esforç, va aconseguint consolidar-se en el calendari musical del país. Toca sarsuela: La corte de Faraón. Amb quintet de música en directe –dirigit per Daniel Abad, ja quasi un habitual del cicle– i escenografia vistosa, com correspon als fastos dels regnes de l’antic Egipte. Jonaina Salvador encapçala com en anteriors ocasions el repartiment i en aquest cas dona l’alternativa a un Joel Pla que previsiblement no farà carrera en el món de la lírica –tampoc no era el que exigia el paper, exhibir qualitats vocals–, però que sí que va fer un absolut desplegament de capacitats còmiques –i això sí que era el que el llibret requeria–. Chapeau el que ens va fer riure el Casto José. També Xavier Fernández –Putifar, el general que no pot complir els deures amatoris amb la seva jove esposa– va fer bona gal·la de vis còmica.
L’espectacle va posar sobre l’escenari en una tessitura molt diferent al registre habitual cantants com Francisco Amat, que ha passejat pels escenaris del país com a intèrpret de copla. Va obligar l’Esbart Laurèdia a buscar nous registres i va donar l’oportunitat de posar-se davant del públic un grapat de joveníssims intèrprets –del cor del col·legi María Moliner–. I aquesta és la funció d’Andorra Lírica, no es cansa de repetir Salvador, la impulsora de tot plegat, qui insisteix en el vessant de difusió i educatiu del projecte. És clar que també hi ha l’opció més lúdica. La consellera massanenca Jael Pozo feia broma abans d’iniciar-se l’espectacle amb el “negre musculós que veureu”: per grat o per força, que això no ho podem saber, va empènyer el seu home a enrolar-se en el muntatge. (Ja veu, senyora consellera, que no es pot comentar res quan hi ha periodistes davant. Vicis de l’ofici).
Per als que anit es van sentir més atrets per compartir afició televisiva amb la resta de la Gàl·lia, avui encara tenen segona oportunitat sarsuelística. A les sis de la tarda.