L'adjudicació directa de projectes en dos museus genera dubtes

Per començar, les crítiques se centren en el fet que l’adjudicació s’hagi fet de manera directa, saltant-se la normativa legal que obliga a treure a licitació treballs que superin l’import de 7.500 euros. Admeten que la mateixa llei contempla algunes excepcions. De fet, a l’edicte publicat en l’últim Bopa, figura la legislació aplicada en la contractació, amb l’excepció referent a “especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de seguretat singulars per fabricar-lo o subministrar-lo”. Una argumentació que aixeca suspicàcies de qui es pregunta si no és només una excusa per realitzar l’adjudicació a dit, a la mateixa empresa que hauria elaborat el recentment presentat pla estratègic de museus. Pregunten per què aquest interès. I recorden que precisament aquest document advocava per la intervenció al museu ordinenc –una renovació del discurs museístic i la manera com es presenta al públic–, una prioritat qüestionable per al que és un dels espais museístics gestionats pel Govern que millor funcionen.

Professionals del país recorden que en altres ocasions –fins i tot en el cas que l’import de l’adjudicació sigui considerablement inferior a aquest límit dels 7.500 euros– sí que s’han demanat diferents pressupostos abans de realitzar la contractació. Dubten que en aquest cas s’hagi fet així i tornen a demanar les raons per les quals no s’hagi seguit aquest procediment habitual.

Una altra de les crítiques que ha suscitat, en aquest cas l’actuació del ministeri en el tema dels museus, és que el Consell Assessor de Patrimoni no hauria tingut l’oportunitat de pronunciar-se ni sobre la remodelació del discurs a la Casa-museu d’Areny-Plandolit ni tampoc sobre com es plantejarà la nova Andorra Romànica, que deixarà les instal·lacions de Pal per traslladar-se al nou edifici que s’aixecarà per acollir els frescos romànics de Santa Coloma, just davant de l’església.

DISGUST PER L'ESTAT BARROER EN QUÈ HA QUEDAT SANTA COLOMA

“Estupefacte” es manifesta per les xarxes el director de RegiraRocs, empresa que va realitzar la recent intervenció arqueològica al cementiri de Santa Coloma, en comprovar la forma barroera en què s’ha cobert la rasa –ni que sigui temporalment, mentre no es conclou el projecte de mapping a l’interior de l’església, aturat per les cerimònies religioses de la primavera i estiu–. “Creus estintolades, enjardinat sense restituir, terra amuntegada colgant la base del campanar, restes arqueològiques en superfície i brossa acumulant-se al porxo. Res de tot això és producte directe o indirecte de la nostra intervenció i ens fa qüestionar com s’actua en aquests espais”.

I no sols l’arqueòleg, Gerard Remolins, es mostra disgustat amb l’estat en què es troba l’exterior de l’església –un Bé d’Interès Cultural–, també les persones que el cap de setmana es van atansar per visitar l’església romànica es van trobar amb les desagradables restes d’una nit de botellón als porxos.