reportatge
Tango a Malta i cants medievals
Sense presses però sense cap pausa, Borja Fernández Vilaplana va conformant una incipient carrera de jove ballarí que el porta per escenaris internacionals: si fa no gaire ballava a Lisboa, ara està a punt d’estrenar a Malta. I després, ‘Carmina Burana’.
Tango a Malta i cants medievals
La coreògrafa Maria Rovira, exdirectora de Trànsit, una de les companyies catalanes més reconegudes en el món de la dansa contemporània, sembla haver-se convertit en l’amulet de la carrera del jove ballarí andorrà. De la seva mà va debutar al Grec l’estiu passat i de la seva mà formarà part de l’elenc fabulós (120 artistes) que posarà sobre l’escenari la magnètica cantata escènica escrita per Carl Orff a partir dels cants goliards medievals. S’estrenarà al Centre Cultural Terrassa el 29 de setembre, en el marc de la 35a Temporada BBVA de Dansa. Un muntatge espectacular en el qual la coreògrafa treballa amb el dramaturg Andreu Morte, fundador del Mercat de les Flors barceloní. Participar-hi suposa una excel·lent perspectiva per a l’artista andorrà.
Però abans que arribi aquest moment, Fernández Vilaplana trepitjarà l’escenari del teatre de La Valletta, a Malta. En aquest cas de forma pràcticament imminent: estrenarà el proper dia 25 i hi ha dues funcions programades més, per als dos dies següents. És aquesta una producció on la dansa contemporània es barreja amb el tango, amb la companyia Moveo Dance. Un muntatge amb música en directe i que temàticament gira al voltant dels desitjos, la provocació i l’erotisme. Aquí l’andorrà compartirà escenari amb un elenc internacional: dels nou ballarins que sortiran a escena n’hi ha tres d’italians, una sueca i la resta, maltesos. El jove artista es mostra particularment satisfet per la manera com ha aconseguit enrolar-se: va tenir coneixement que buscaven algú i va enviar currículum i vídeo. “Els companys m’han rebut amb els braços oberts, i això de tenir un andorrà els fa gràcia”, comenta, enmig d’uns assaigs en els quals està ja immers. A banda, té l’oportunitat de completar la seva formació: els ballarins estan rebent classes de tango. I ell, molt satisfet de l’aventura, “malgrat tota la feina que m’espera a Barcelona”. Afortunadament, reconeix, els vents van bufant al seu favor i no para massa entre espectacle i espectacle.
No obstant aquest no parar i aquest trepitjar escenaris forans, no perd de vista les ocasions que se li presenten d’actuar a casa, i el més probable és que se’l pugui veure per aquí amb Eolo, la peça que va estrenar a Lisboa, al Museu de l’Aigua, en el marc de la Festa de la francofonia i com a representant del Principat.
També de la mà de Rovira, qui va compondre aquesta coreografia basada en L’Odissea d’Homer. Una de les opcions més probables perquè la peça arribi al públic del país és la programació de microteatre, un cartell que l’any passat van aixecar a Sant Julià de Lòria dues joves actrius, Cristina Pericas i Natàlia Garrido.