Mas, amb un pa sota el braç

Sergi Mas protagonitza el monogràfic de la revista que el comú lauredià edita cada any per Canòlich i distribueix als domicilis de la parròquia. Una manera de pagar un deute amb un artista fortament vinculat amb la festivitat i que, des de L’auca, ha produït una infinitat d’obres amb la Mare de Déu com a protagonista. També la rèplica que li va encarregar mossèn Jaume Argelagós fa ara 45 anys i que va ser després sostreta sense que mai hagi tornat a aparèixer. Els robatoris d’art religiós, recorda Mas al monogràfic, van ser una constant a la dècada dels setanta, sovint perquè “els mateixos capellans quedaven enlluernats quan algú els oferia cèntims per peces que, en aparença, estaven danyades i de les quals desconeixien el gran valor”. La revista fa un repàs de la quantitat d’obra produïda pel veterà creador al voltant de Canòlich, com ara els mosaics que decoren l’interior del santuari, amb escenes bíbliques i la llegenda de la verge. Van ser un encàrrec de mossèn Agustí Romero un cop acabada la restauració del santuari, iniciada el 1973, per netejar-lo de l’aparença de “cortijo andalús” que havia disgustat el bisbe Martí Alanis. “Ens vam equivocar, perquè la façana blanca era com una mena de far”, opina Mas.