Reportatg
Artefacte identitari?
Un xiulet? Una dena de collar? L’estrany objecte exhumat al Dolmen de la Llosa de Bescaran (intervenció de l’empresa andorrana ReGiraRocs) deixa els arqueòlegs desconcertats. Potser, es plantegen, seria un testimoni de la idiosincràsia pirinenca ja a la prehistòria.
Artefacte identitari?
Durant la campanya arqueològica del 2016 al Dolmen de la Llosa (Bescaran, Alt Urgell) vam exhumar un singular objecte fet d’os”, explica el director de l’excavació, Gerard Remolins. “Només se’n coneix un altre paral·lel a la Cerdanya”, cosa que el porta a preguntar-se si no “és un element únic que evidenciaria la idiosincràsia de les comunitats del Pirineu”.
La peça va aparèixer dins de la cambra funerària del megàlit, envoltada d’un ampli ventall d’artefactes inclosos en un aixovar i fets d’os, una gran riquesa i diversitat, explica Remolins. S’hi van exhumar peces de bronze, ceràmica i petxines. També nombroses peces, també d’os, que es podrien enfilar i formar part d’un collaret, que és la primera hipòtesi que l’arqueòleg es va plantejar per explicar-se la funcionalitat de l’objecte. Però no acaba de quallar, “perquè en veure que hi ha un altre forat, perpendicular, ens resulta molt estrany pensar que es tracta de la dena d’un collar”.
També podria tractar-se d’un xiulet. “Morfològicament seria possible. De fet, s’han identificat a la cultura inca uns objectes d’argila amb un forat transversal i un de perpendicular que eren xiulets.” Aquest presentaria similituds. O “una corbata de bolo” on els cordills entren pels laterals i surten units pel centre”, però en aquest cas no s’aprecien els signes del fregament que hauria deixat el fil. Si més no a simple vista i a expenses de les anàlisis que s’hi puguin practicar.
El que intriga sobre manera l’arqueòleg és el fet que no s’han trobat peces iguals en excavacions anteriors a l’àrea. Excepte en una ocasió, en un jaciment proper, però a la comarca de la Cerdanya. “No hem tingut temps encara de trobar una resposta, però ens preguntem si no seria un element identitari, una mostra de la idiosincràsia pròpia del Pirineu, que s’arrela ja a la prehistòria”. És clar, puntualitza, que potser més endavant comencen a aparèixer artefactes similars a llocs distants i resulta que d’autòcton no en té res.
L’enigma ha servit al responsable de ReGiraRocs per organitzar una proposta participativa a les xarxes. Una acció, manifesta, que té a veure amb els objectius de difusió del patrimoni que persegueix. El dolmen reconstruït a Bescaran pel seu equip és visitable.