Patrimoni
El “circ” sobre el roc de les Bruixes força Govern a senyalitzar-ne l'accés
Olga Gelabert posa fi a la polèmica en afirmar que es marcarà la ruta per arribar al jaciment, que s’haurà de protegir amb un tancat
El “circ” sobre el roc de les Bruixes força Govern a senyalitzar-ne l'accés
No era l’efecte buscat, sinó justament tot el contrari, però finalment el ministeri de Cultura se-nyalitzarà l’accés al roc de les Bruixes de Prats, que també haurà de quedar tancat. “Si la gent té tant d’interès en el roc de les Bruixes se senyalitzarà i es tancarà.” Això és el que va dir la ministra Olga Gelabert en la sessió de control a l’executiu celebrada ahir al Consell General, on el conseller liberal Ferran Costa va portar el debat públic sorgit en els últims dies arran de la carta que el ministeri –signada per la directora, Montserrat Planelles– va enviar a l’arqueòleg Gerard Remolins amenaçant-lo amb sancions si no retirava d’Internet la informació que permet a qualsevol localitzar el jaciment. Cultura ha mantingut que “evitar que es converteixi en una ruta turística”, en paraules ahir de Gelabert, és una manera de protegir un espai sensible. Però al final sembla que haurà de tornar sobre els propis passos i restablir la senyalització que el 1995 va demanar al comú de Canillo que eliminés després de detectar danys al conjunt.
La carta de Planelles –feta pública pel destinatari, l’arqueòleg Gerard Remolins, que sempre ha defensat que divulgar també és protegir– va originar un “circ mediàtic”, un “lamentable episodi”, segons Costa, que sembla tancar-se de manera paradoxal amb l’acció contrària a la defensada. “No sé si buscarem molta divulgació” del jaciment, va advertir la ministra, “però senyalitzarem com arribar-hi sense malmetre’l”.
Això després d’escoltar els retrets de Costa sobre la carta “no gaire conciliadora” que van enviar a un “reputat arqueòleg” que és “el primer sensibilitzat” amb la necessitat de protegir el bé (declarat d’interès cultural). Una carta que, per al liberal, és “una patinada en tota regla” i que obeeix a una “lectura esbiaixada” de la Llei de Patrimoni del 2003, la que Gelabert va esgrimir per defensar les actuacions del seu departament, tot insistint que no sols els obliga a protegir el patrimoni sinó que en el cas dels jaciments arqueològics no oberts al públic, “cal una autorització del Govern per consultar dades”. Per això, va justificar, van enviar la carta a l’arqueòleg. El ministeri, va recalcar, “pretén evitar que el jaciment sigui una ruta turística sense restriccions que un particular ha obert sense l’autorització preceptiva”.
Amb tot, va puntualitzar la ministra, mai no es va voler “amagar” sinó preservar-lo, “i la millor manera, avalada pels experts, és no senyalitzar-lo”. Un argument que Costa va puntualitzar apuntant que “d’opinions d’experts n’hi ha de divergents” i que potser ells es basen en les “de la vella escola”. A banda, va insistir, en el cas de béns “allunyats de vies transitades el perill és que s’oblidin” i es facin malbé: “Si ha anat per allà veurà que està creixent un pi.”
Museus tancats
Costa va plantejar una segona pregunta a la ministra, en aquest cas centrada en el tancament d’equipaments museístics i la interrupció de visites guiades per falta de personal. Circumstancial i temporal, va argumentar Gelabert, a causa de baixes imprevistes. “S’entén que hi hagi eventualitats, però no que no es puguin cobrir”, va replicar Costa, per a qui el problema de fons és “que dir que la cultura és un pilar de la política turística” del Govern és “un dit i no un fet, no és creïble”. Gelabert va assegurar que se solucionarà incrementant la partida pressupostària relativa a personal per als museus, sobretot ara que, amb la nova sala de Santa Coloma per als frescos, creix el nombre d’equipaments: d’onze passaran a ser setze persones, per atendre nou espais.