Reportatge
Persefone, a fer les Amèriques
Mèxic, Los Angeles, Nova York, Ottawa. I més. Persefone s’embarca a l’agost en una extensa gira per terres americanes. Com estrelles del rock. “No, encara no estem en aquest punt”, adverteix amb un deix d’ironia Miguel Espinosa. Però Déu n’hi doret.
Persefone, a fer les Amèriques
Era un deute pendent, una espina clavada de les que deixen les frustracions del passat: “Vam estar a punt però no va arribar a passar per un problema de visats”, explica el teclista de la formació de metal andorrana. Ara sí. Del paperam només els falta l’última entrevista a l’ambaixada dels Estats Units a Madrid –“ens preguntaran si viatgem amb intenció de matar el president i coses per l’estil”–, un tràmit que és un maldecap, “perquè no és que t’estiguin esperant amb la porta oberta un dissabte”, però un pas necessari per viatjar amb visat de treball.
Superat el darrer escull, a finals d’agost podran enlairar-se rumb a la primera cita: la capital mexicana, on tenen un molt actiu club de fans que ja des de fa unes setmanes van penjar un comentari de benvinguda: “¡Poco más de 3 meses para tenerlos frente a nosotros!!! Dense una probada de lo que viviremos”. Després, un periple que els portarà –no som exhaustius– per ciutats com Chicago, Boston, Buffalo o Atlanta, ciutat aquesta última on participaran en un dels festivals de referència, el Progpower. També passaran la frontera nord, a Quebec i previsiblement –està per tancar– alguna altra ciutat canadenca, Toronto o Mont-real.
L’escenari de The Doors
Tots els concerts són importants, però “personalment gaudiré especialment a la sala WhiskeyAGoGo”, de Los Angeles, escenari emblemàtic per als que, com Espinosa, són seguidors de The Doors. També es mostra encantat de tocar a Manhattan (The Mercury Lounge) i, per descomptat, al Progpower, un certamen de referència al món del metal.
Això serà entre el 26 d’agost i el 7 de setembre. Però abans ja hauran tingut un estiu viatger: el proper dia 29 estaran al Poble Espanyol barceloní, al BeProgMyFriend; el 7 de juliol, a les Uppsala Rock Nights; el 3 d’agost, al Wacken Festival, a Alemanya i amb una mitjana de 85.000 persones per edició; i el 6, a Txèquia, on pujaran a l’escenari del Brutal Assault, “un festival enorme que cada any reuneix el bo i millor de l’escena metalera”, recorda.
Un calendari que a qualsevol artista que no fossin els Persefone, amb una irreductible modèstia i tranquil·litat d’esperit, faria sentir que es dirigeixen fins a l’infinit i més enllà. Espinosa, amb els peus a terra, es limita a confessar que “home, des del punt de vista promocional, una gira com aquesta ens dona un estatus, ens obre mercats”. Més mercats: abans ja s’han passejat per Àsia i, sobretot, Europa.
Girar resulta car
El continent europeu, en realitat, és el pal de paller de l’expansió dels Persefone: de les seves incursions per aquí en surten bona part dels recursos que els permeten anar més enllà. “Girar és extremadament car”. I la subvenció del Govern, malgrat de ser d’uns 10.000 euros, no representa més d’un 30 per cent del cost total. “Però a mesura que creixem a Europa i ens convertim en caps de cartell, les gires ja no ens resulten tan cares”, apunta el músic.
No estan encara en el punt de sentir-se encaminats a l’estrellat, però sí que “potser arribi el moment que fins i tot puguem repartir diners entre la gent de la banda” perquè no deixa de ser “admirable els setze anys de dedicació sense cobrar ni un duro” dels seus companys. I somiar per somiar, potser no estigui lluny el dia que “puguem fins i tot viure ni que sigui parcialment, de Persefone”. Un repte difícil.