Reportatge
35 anys fent ballar els gegants
Van debutar el 3 d’octubre del 1983, així que enguany la Colla Gegantera de Sant Julià de Lòria està celebrant un d’aquells aniversaris rodons, els 35 anys. Per als actes centrals, però, no esperaran a la tardor: seran el cap de setmana vinent, el de Sant Joan.
Diu Jordi Díaz, el cap de colla, que des d’aquell dia que van començar, en una fira del Roser, mai no han parat de fer ballar els gegants, que és una d’aquelles activitats que es transmeten de pares a fills. S’intenta, si més no, perquè a la canalla costa d’incentivar-la. Potser diades grans, com la que els espera dissabte, els animen: celebraran els 35 anys amb coets, cercavila, balls amb l’Esbart Laurèdia, coca i moscatell. I sentiment de germanor, que d’això es tracta tot plegat.
Crear la colla gegantera va ser una idea de la Unió pro-turisme, va recordar Díaz en la presentació de la jornada de celebració. La idea de seguida va trobar dues complicitats: la de Sergi Mas, que va manufacturar els capgrossos i els dos gegants, les mateixes dues figures que han recorregut tot Catalunya i són fidels a les cites amb el poble des de fa aquestes tres dècades i mitja; la segona mà que els va ajudar a agafar impuls va ser la de Daniel Areny, qui els va compondre el ball de la Dama Blanca, una dansa que no han deixat d’oferir cap dilluns de festa major; també, però més recentment, els va regalar el ball dels gegantons, “que intentarem mantenir”. Els gegantons, les figures per als més petits, són una iniciativa relativament recent, una manera d’implicar els cridats a ser relleu generacional.
Ara per ara, a la colla laurediana hi ha 19 membres actius, és a dir, amb gent que participa en una activitat o una altra en funció d’altres obligacions i compromisos. I el repte és aconseguir que els més joves n’assegurin la continuïtat, “però és cert que costa, estem batallant” per aconseguir-ho, reconeixia Díaz.
Cent parelles de gegants
El moment àlgid, la fita més important viscuda fins ara pels gegants lauredians, va ser el 1991: aquell any van obtenir la grossa i Sant Julià va ser proclamada Ciutat gegantera (la setena de la història, després de poblacions com Molins de Rei, Sant Celoni o Manresa). Va suposar que pels carrers lauredians aquell mes de setembre desfilessin cent parelles de gegants i que tot el poble es veiés inundat de gent vinguda d’arreu.
Els anys diguem-ne normals, la colla laurediana fa al voltant d’una dotzena de desplaçaments per les ciutats de tot Catalunya. Un anar i venir gràcies al qual “hem fet amics arreu”, encara que les relacions són molt estretes amb els veïns més propers, és clar, o amb els companys de Prats de Lluçanes, amb qui es van agermanar.