llengua
Cultura puntualitza que el testament de Fabra mai no s'havia vist íntegre
Sergi Valdés defensa la recerca realitzada per a l’exposició, “amb més d’una primícia”
Cultura puntualitza que el testament de Fabra mai no s'havia vist íntegre
La junta del Cercle de les Arts i de les Lletres, encapçalada per Joan Burgués Martisella, es va sentir en certa manera menystinguda a l’exposició realitzada pel ministeri de Cultura i que es pot visitar a l’entrada de l’edifici administratiu del Govern: ells ja havien exposat, i fa ja més de quatre dècades, una transcripció del document amb les últimes voluntats del lingüista. Així que “de primícia, res”, van advertir, pel que fa al contingut de l’exposició. Afirmació a la qual Valdés respon recordant que el document íntegre no s’havia pogut veure mai fins ara: a Govern està penjada una còpia absolutament fidel, fins i tot s’hi reprodueixen els accidents del paper sobre el qual està redactat.
El director de Política Lingüística defensa també la recerca de fons que ha comportat aquesta exposició, amb diferents primícies que ha posat damunt de la taula. La primera, que durant el mes d’octubre de l’any 1962 es va imprimir la tercera edició del Diccionari general de la llengua catalana als tallers gràfics de l’Editorial Casal i Vall d’Andorra, aspecte desconegut per al gran públic i que suposa una aportació feta a partir d’aquesta mos-tra, gràcies en bona part a la col·laboració del col·leccionista Robert Basart, estudiós de l’obra de Fabra.
Una altra primícia, segons Valdés, és donar a conèixer que el 1971, l’editorial andorrana Erosa va publicar, a la impremta Casal i Vall, el Curs superior de català, que són els apunts que va recollir taquigràficament Joan Miravitlles i Serradell d’un curs que va impartir Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 1934-1935. Unes aportacions que s’abordaran a la jornada que, sobre Fabra, se celebraran el 18 de setembre, a Escaldes.
A banda d’aquesta qüestió, des del Cercle van posar de manifest que no s’han tingut en consideració altres aportacions que l’entitat va fer, també el 1975, a l’homenatge al filòleg: la medalla i el segell commemoratius. Valdés respon que algun malentès s’ha produït perquè als plafons instal·lats sí que es fa esment d’aquelles Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra de les Valls d’Andorra impulsades per un aleshores molt jove Cercle, el 1975.