propietat intel·lectual
L'Sdadv posa a rodar l'engranatge per pagar 'royalties' als músics
Presenta als autors un model de contracte perquè gestionin els seus drets a través de l’entitat
L'Sdadv posa a rodar l'engranatge per pagar 'royalties' als músics
Encara està tot “molt verd”, adverteix la coordinadora de la Societat de Gestió de Drets d’Autors i Drets Veïns (Sdadv), Anna Ubach, però just ara es posa en marxa tot l’engranatge que permetrà que els autors del país –o forans, si ho trobessin convenient– puguin gestionar els royalties a través de l’ens andorrà. Un procés que serà llarg i al final del qual l’entitat no posa data però que ha començat amb la convocatòria dels creadors per ensenyar-los el model de contracte –de moment, un esborrany sobre el qual poden proposar modificacions–.
L’Sdadv dona per aconseguit, segons Ubach, que aquells que han de pagar per l’ús de la música acceptin que ho han de fer i ara és l’entitat que s’ha d’encarregar que se signin els contractes. Tasca que sembla bastant lenta: només disposen d’un comercial per encarregar-se de visitar tots els establiments –amb els entrebancs que suposen els locals que obren, tanquen i canvien d’activitat, sovint en terminis molt curts–. El mateix comercial que s’ha d’encarregar de recollir els informes que els locals –bars, discoteques, centres comercials– es van comprometre a facilitar amb la música que utilitzen. Unes dades que després ha d’introduir al sistema informàtic.
Des de l’Sdadv reconeixen que és un procés extremament complex i que aborden amb uns recursos molt limitats. No obstant això, Ubach apunta que el gruix de la feina podria estar acabada a final d’any i aleshores començarien a emetre factures.
Paral·lelament ha començat a contactar amb els autors del país perquè gestionin tota o part de la seva obra a través de l’entitat. Un procés que també serà llarg i en el qual queden molts aspectes per definir, puntualitza Ubach. Però de moment ja han fet el primer pas.
“Nosaltres treballem des de sempre amb l’SGAE i amb una editorial alemanya, que s’assegura que cobrem el que tenim per allà”, explica el teclista de Persefone, Miguel Espinosa. Però no veuen amb mals ulls que els seus drets es gestionin des d’Andorra. “És clar, no és el mateix treballar amb un ens que deu tenir centenars de milers de socis que amb algú que treballa per a poca gent, segur que el tracte serà més personal”, opina. “Ara amb l’SGAE sovint no sabem què cobrem, per quins conceptes, i si tens una oficina on ho pots gestionar personalment serà d’agrair.”
El mateix argument esgrimeix el pianista Jordi Barceló (i expresident de l’Sdadv), per a qui “el procés de pagament de royalties serà més àgil des d’una entitat andorrana”, tot i que també recorda que “està molt verd”.
El cantautor Patxi Leiva saluda que per fi es posi en marxa perquè, recorda, sobre la música seva que s’hagi pogut consumir aquí “hi havia un buit legal i és just que rebis un retorn”.
Altres artistes es mostren una mica més escèptics i creuen que el sistema tal com està previst “té els dies comptats”, sobretot perquè en molts casos als artistes emergents –“si parlem de Madonna i aquesta gent, és un altre cas”– no els interessa cobrar per la música que ofereixen per la xarxa, ja de manera gratuïta i com a fórmula d’autopromoció.