Reportatge
Punkers Love Georgie Dann
Punkers Love The 80’s van veure, en aquest Diari, que Georgie Dann actuaria a la festa major laurediana i de seguida es van postular per telonejar-lo: és el seu ídol. El comú els va “fer una cobra de manual” i ells van iniciar una campanya a Change.org.
Punkers Love Georgie Dann
Diu Santi Casas que com tot el que emprèn i tot el que envolta aquesta banda iconoclasta i gamberra, la moguda va en broma però també totalment de debò: aprofiten l’avinentesa per posar de manifest com el comú lauredià, amb tota la inversió que fa a la festa major, no deixa ni un raconet per a la música feta al país. D’això, en el fons, va la campanya a Change.org, que inicialment volia recaptar un centenar de signatures però en dos dies les ha superat de llarg. I sumant. “Ja sabem que no és vinculant per al comú, però sí significatiu”, exposa el vocalista. A banda d’una resposta molt contundent a les pretensions comunals de treure-se’ls de sobre.
I de debò volen telonejar Georgie Dann? “Això sí que va totalment de debò”, assegura Casas. “És un símbol de la música de festa, una icona del guateque”, tot un mestre per a una formació que ha fet de la diversió i l’humor el seu senyal d’identitat. El cantant “rebentarà la plaça”, com a proposta festiva “ha estat molt ben triat, és un tret assegurat que portarà molta gent”: els nostàlgics i també els curiosos, atrets per “una icona, el creador de cançons com El chiringuito”.
Al mateix temps, però, per als Punkers resulta desolador pensar en tots els diners que costa contractar actuacions com aquestes “i que després no hi hagi ni mil euros per a la música feta al país”, es planyen. I explica el mal regust que els van deixar experiències anteriors: fa uns anys el comú lauredià va cridar Mordigans (una altra de les formacions on milita Casas) per tocar després de Bongo Botrako. Pels volts de les quatre de la matinada i amb emoluments zero. Ho van acceptar, recorda, a condició que en anys successius s’incloguessin propostes de casa al programa de la festa major i que se’ls pagués. Cosa que no ha arribat a passar. A penes en una edició posterior van tocar els Tobacco Road i novament sense rebre ni un euro. Així que en part per això, afegit als desitjos de tocar a prop de l’icònic francès, es van plantar al departament de Cultura del comú, que se’ls va treure de sobre.
“Reivindicació ‘catxonda’”
La mateixa tarda de dilluns van engegar a rodar la campanya de recollida de signatures, que va obtenir un ràpid ressò a les xarxes, amb nombroses comparticions i més signatures de les esperades. “És el moviment que volíem, que la gent reaccionés, perquè ja sabem que per al comú no és vinculant.” Només volen “fer una reivindicació catxonda”. I si, com sembla previsible, el comú ignora les pretensions? “Home, potser ens plantegem convidar a sopar Georgie Dann.”
Punkers Love The 80’s havia de ser flor d’un dia, és a dir, una banda creada ad hoc per telonejar Marky Ramone en el concert que va oferir el 2010 (el vessant de Casas com a promotor de concerts). Però la cosa va quallar. Els èxits disco dels vuitanta, passats pel sedàs del rock i el punk, amb lletres cantades en un anglès que no és anglès ni és res i estrambòtic vestuari, va agradar el públic i des d’aleshores són l’ànima de més d’una festa. Incloses les de la Patum, a Berga.