Reportatge
Aigua, llum i estats d'ànim
Aigua, llum i estats d'ànim
Grans formats i tècnica austera: el rigorós blanc i negre del carbonet. Cap aventura colorista producte de consells desencertats, cap discurs aliè a si mateix, cap impostura ni ficció: Francisco Sánchez es presenta a la Mama Maria amb una producció molt recent on l’artista és ell mateix tant com sempre, més que mai. “És un afer personal, íntim”, explica d’aquesta desena de teles on utilitza l’aigua per explicar els seus estats d’ànim, perquè això, diu, és el que hi ha reflectit a les composicions.
Sánchez ha passat pàgina en aquesta exposició encarregada per Toni Cruz, el director de l’espai, qui li va deixar carta blanca perquè fes allò que més li convingués. Potser perquè, amb ambicions com a creador ell mateix, és conscient de les necessitats de llibertat dels altres.
Així que Sánchez s’ha deixat anar i ha buscat dins de si mateix el que volia reflectir als quadres: el moviment de les aigües, els cels, la llum que brilla sobre les superfícies dels mars dibuixats, són reflex dels seus estats d’ànim, “potser alterat en aquest moment de la vida”. Els pensaments de cada instant d’aquests últims mesos. Per això hi ha aigües amb onades fortes i aigües en calma. I als quadres hi ha diverses lectures: la merament figurativa, realista, o l’expressionista, fins i tot amb punts de surrealisme, com en la producció que li és pròpia. Els seus mars estan en sintonia amb les muntanyes que l’envolten quan pinta, presenten paral·lelismes, les unes l’inspiren els altres.
Qüestions pictòriques a banda, Sánchez es mostra agraït amb l’oportunitat d’aquesta exposició, just en aquests moments, en què Andorra ha esdevingut un desert pel que fa a galeries d’art.