Reportatge
La 'Carta Pobla': mentides útils
Fa temps que es coneix la falsedat que conté la ‘Carta Pobla’, un document que ni està signat per Carlemany i Lluís el Pietós, ni és del 805, ni estableix la fundació d’Andorra. Però qui i per què es va falsificar? Això no deixa de ser, també, informació històrica rellevant.
La 'Carta Pobla': mentides útils
Sota aquest plantejament, l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) –a través del recentment creat Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP)– va encarregar a Oliver Vergés, doctor en història medieval i investigador associat al centre, l’anàlisi de la falsa carta de poblament, que atribueix a l’emperador i el seu fill la fundació d’Andorra. Un document que va servir per construir la llegenda de la fundació carolíngia del país però al qual els historiadors han girat l’esquena precisament per la seva impostura. “Però aleshores també s’està obviant que el document és un testimoni valuós, perquè si el document existeix és que algú el va elaborar i per alguna raó”, planteja Vergés.
I l’historiador conclou que, efectivament, hi havia una raó de pes en la composició d’un text que no es pot datar al segle , sinó cap a mitjan segle XII. Per quin motiu? Vergés situa la confecció de la falsa carta de poblament en el moment en què els bisbes d’Urgell –concretament Pere Berenguer, el 1133– compren tots els drets i béns que el comte d’Urgell posseïa a la vall d’Andorra. En canvi, puntualitza l’investigador, no és fins trenta anys més tard, el 1162, que s’estableix el contracte de vassallatge del nou senyor amb els habitants de les valls. “Creiem que és en aquest període que els andorrans elaboren aquest document, fals, per limitar el poder episcopal sobre Andorra”, proposa Vergés, i aquesta és la hipòtesi central del seu treball, que es presentarà en públic a la tardor.
“En alguns moments s’havia apuntat als mateixos comtes de Foix, o als senyors de Castellbò, com a autors”, recorda l’historiador. Per a qui “això no té tant de sentit com veure que és als andorrans a qui beneficia i, per tant, sembla més lògic que ells en fossin els autors”. Aquest estudi, per tant, és el primer que planteja obertament aquesta possibilitat.
Vergés va començar el treball tornant a examinar els elements que indiquen que el document és una impostura. Començant pels formals: el tipus de lletra no es correspon a la que s’emprava al segle IX sinó al XII, “i també tenim la certesa que les signatures tant de Carlemany com de Lluís el Pietós són falses”. També hi ha raons de contingut: “Sabem que Andorra va formar part dels dominis de l’imperi carolingi, però no va rebre cap estatus especial.”
Situar Carlemany a l’origen de la fundació d’Andorra forma part de l’imaginari popular, una idea llegendària que s’ha transmès per pur interès. Encara que, puntualitza l’historiador, no hi ha cap constància que en el moment que es va fabricar els homes d’Andorra el fessin servir per als fins per als quals estava destinat. “De fet, no hi ha cap constància de l’existència del document fins al segle XVII”. És d’aquell moment, ja a l’època moderna, apunta l’estudiós, que apareixen les primeres referències de l’ús de l’imaginatiu document, “coincidint amb similars circumstàncies que hi havia al moment de la seva confecció: la necessitat de defensar Andorra respecte d’altres poders a banda i banda dels Pirineus”.
I la Carta Pobla reapareix per la porta gran al segle XVIII, quan Fiter i Rossell recorre a ella per situar els orígens polítics d’Andorra en redactar el Manual Digest, “i parlar d’un territori ja fundat com a Estat semiindependent”.