Reportatge
Amb aires de Quixot
Els Pirineus, com el massís de Montserrat o el relleu d’Olot, van atreure, el segle XIX, un bon nombre de científics europeus. Alguns es van endinsar per les valls d’Andorra, encara que la seva petja estigui esvaïda. Com Patrick William Stuart-Menteath i Fritz Mussbaum.
Amb aires de Quixot
El també geòleg Valentí Turu s’ha marcat la tasca de recuperar aquestes figures, molt desconegudes –i a ser possible, les seves aportacions, tasca que no fructifica fàcilment–, d’estudiosos que el van precedir en el seu camp, amb observacions crucials i que, per fer-les, van posar els ulls a Andorra.
Un dels geòlegs pioners a passar pel país va ser l’escocès Patrick William Stuart-Menteath (1845-1925). El 1869, en una visita de la qual es té notícia per la referència que en fa un altre investigador, Jean François Bladé –aquest, més conegut, com també la seva obra–. El francès, folklorista i historiador, esmenta el britànic a Études géographiques sur la vallée d’Andorre. Tots dos semblaven anar a la recerca de vestigis del període glacial a les valls quan van coincidir.
De Stuart-Menteath no es conserva –si més no, de moment– la traça del que va observar a Andorra, no més enllà del fet que li servís per a la seva obra cabdal, Sur les évidences d'une époque glaciaire miocène considérée spécialement dans les Pyrénées. En canvi, sí que hi ha prou dades per establir el seu perfil, el d’un científic eixit d’una família de la noblesa escocesa i que decideix no seguir la carrera d’armes, com hauria estat de rigor, i més endavant opta per casar-se amb la filla d’un petit impressor, cosa molt mal vista per la rància societat en la qual s’havia de moure. Estudia Química a Edimburg i a l’escola de mines londinenca, i és aquesta especialització la que el porta, el 1868, a instal·lar-se al País Basc, com a geòleg de les mines de Rio Tinto, una missió que acomplirà durant una dècada, el període en què, precisament, va trepitjar Andorra.
Aventura o fantasia
El científic escocès es perfila com un home de vida aventurera (o potser de tarannà fantasiós, suggereixen els autors d’alguna biografia, detectant incongruències al seu relat): deia haver exercit com a corresponsal de guerra durant la segona guerra carlista, com explicava que, durant el seu pas juvenil per la marina, havia salvat una nau amb 800 homes gràcies a la sang freda que va demostrar.
Anècdotes vitals a banda, Stuart-Menteath sí que va fer valuoses aportacions a la geologia. Com dèiem, amb tota probabilitat es va sustentar en l’observació de la geomorfologia andorrana. Admès a la Société Géologique de France el 1866, comença per fer interessants aportacions al treball Sur la géologie superficielle des environs de Biarritz et de Bidart. Més endavant, i mentre treballa a Rio Tinto, es crea una reputació com a geòleg pirinenc, amb un mapa de la zona basca de la serralada. També és el primer a detectar evidències de l’eocè (un dels períodes de la Terra) a la costa entre la frontera francesa i Sant Sebastià, aportacions que resulten d’importància a l’època per a la seva disciplina.
Continuarà durant dècades totalment dedicat a la recerca fins que, l’any 1925, mor a conseqüència d’una mala caiguda per les escales de casa seva.