Reportatge
'Aniversari' viatja a Madrid
Serà un primer pas per al teatre de casa, però serà com posar una pica a Madrid: ‘Aniversari’, coproducció de L’Animal i l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) competirà al primer Certamen Nacional d’Arts Escèniques que organitzen els teatres Luchana.
Des de L’Animal teníem moltes ganes de tirar-ho endavant, de fer circular aquesta obra”, explica Irina Robles, directora de la companyia i escola teatral del mateix nom. “Per això la vam presentar a tants certàmens i festivals com vam poder, dins de les nostres possibilitats.” La campana va sonar en aquesta mostra, d’àmbit espanyol, on l’obra –text i direcció de Juanma Casero– es representarà divendres i dissabte. Opten a un premi que inclou 5.000 euros (ajut a la producció i inversió en promoció) i que la funció torni a ser programada al mateix escenari madrileny.
Que una obra de teatre produïda a Andorra arribi a un escenari forà –hi ha hagut comptadíssimes excepcions, com Heliceo, de Rosa Mari Herrador i Esther Nadal, que tampoc no és ben bé una producció del país– comença a materialitzar els objectius de la nova direcció col·legiada de l’ENA: ajudar els artistes a professionalitzar-se i a millorar les opcions d’exportar-se.
Aniversari, que es va estrenar l’octubre passat al Claror lauredià i després va passar per Les Fontetes, incorpora un elenc on als catalans Josep Sobrevals i Sílvia Forns (tots dos amb currículum teatral i televisiu) s’hi afegeix gent del país: Pere Tomàs, veterà dels escenaris de casa i director de l’Aula de Teatre de la capital; Oriol Guillem, jove escaldenc que va fer el primer pas escènic a la música, com a part del grup DeuDeVeu, que va guanyar el concurs televisiu Oh! Happy Day, i Mònica García, alumna de l’escola L’Animal, que amb aquesta representació se suma per primer cop a un equip professional. Casero, dèiem, és l’autor del text i el director del muntatge, amb Robles com a ajudant.
L’obra es representarà en català, amb projecció de subtítols en castellà. “Som conscients que serà molt difícil guanyar-lo perquè s’hi presenten produccions grans, amb rostres mediàtics; però si aquest fos el cas, sí que la traduiríem” de cara a la setmana que estaria en cartell. Si fer-se amb el premi ho veuen com una possibilitat més aviat llunyana, sí que confien en el partit que puguin treure als contactes de Casero, amb lligams en l’àmbit del teatre espanyol. Per això han enviat invitacions a programadors i directors d’espais. I compten amb la basa del cert exotisme que pugui representar Andorra a Madrid: “potser que sigui teatre en català tira enrere una part del públic, però també hi ha molta gent que vol conèixer altres realitats a través de la cultura, gent amb curiositat”, reflexiona Robles.
Passi el que passi, però, es mostren disposats a gaudir de l’experiència perquè “no és tan evident que un espectacle d’Andorra arribi tan lluny” i perquè, assegura, aconseguir-ho suposa tota una feinada, burocràtica i logística.