Reportatge
Cloenda d'un “laboratori de la pau”, l'Art Camp
Per a Jample Cheda, de Bhutan, els colors de la bandera d’Andorra han estat la inspiració: sumats al blanc i el verd, són colors bàsics al seu país. Així, amb formes, colors, i la llengua de Babel, han compartit deu dies els artistes del sisè Art Camp.
Ahir s’acomiadaven d’Ordino, d’Andorra, la trentena d’artistes participants en aquesta trobada que aplega, cada dos anys, artistes d’arreu del món. Un acte a la sala La Buna, on deixen tres obres per cap, compromís que adquireixen com a participants. El comiat va aplegar un reguitzell d’autoritats, encapçalades pel cap de Govern, Toni Martí, i la ministra d’Exteriors, Maria Ubach. Hi haurà edició el 2020, va assegurar, d’un esdeveniment ja consolidat on els participants “aprenen a compartir els valors de la pau” mentre realitzen el seu projecte artístic. Hi havia també el president de la Comissió Nacional d’Andorra per a la Unesco, Josep Dallerès, i l’artista Hedva Ser, madrina de la trobada i ambaixadora de bona voluntat de la Unesco. Aquesta va qualificar la trobada de “laboratori per la pau”, un lloc on “teixir lligams” en el “llenguatge de l’esperança”. També va tenir un record per a Sílvia de Cambra, col·laboradora de la trobada, que va morir l’hivern passat.
No hi eren tots els artistes inicialment seleccionats. Faltaven els de països com Afganistan, Pakistan, Papua Nova Guinea i algun d’africà. Problemes amb els visats. “Potser degut a aquest blindatge que està aixecant Europa”, es preguntava el comissari de l’Art Camp, Faust Campamà. Per a edicions posteriors confien d’obtenir el suport d’Exteriors en aquest terreny. Per la resta, Campamà es mostrava satisfet d’una altra edició enllestida.
Buthan, Brasil, Algèria
Ente els protagonistes, gent com l’esmentat Jample Cheda, bhutanès. Per a ell Andorra és “com la millor part de Suïssa i Japó sumats”, amb un paisatge no realment diferent del del seu país, així que “no m’he sentit molt lluny de casa”. Se’n va amb la retina plena de records: “Tot i tothom ha estat molt especial”. L’experiència ha quedat plasmada en el tríptic presentat, amb els tres colors de la bandera de fons, explicàvem, que formen part dels que a Buthan utilitzen en rituals i cerimònies.
De Brasil, Patricia D’Utram, qualificant de “meravellosa, riquíssima per a la meva carrera” l’experiència. “Perquè hi ha diversitat de costums i cultures però tots tenien en comú que són persones molt sensibles”. L’ambient va ser “propici” a la creació. Una experiència “inoblidable”, va assegurar. I encantada amb el país: “sembla una ciutat de joguina”, segurament en comparació amb la immensitat dels paratges brasilers.
Tareb Mebarki Hassiba es va desplaçar des d’Algèria –i tan entusiasmada està, que prepara retorn, amb la família–. Un lloc com l’Art Camp, va resumir, és la mostra perfecta de com “tota cultura és en realitat la suma de moltes cultures”, com al seu país, per on van desfilar berbers, fenicis, romans, bizantins o francesos.
Cloenda d'un “laboratori de la pau”, l'Art Camp
Cloenda d'un “laboratori de la pau”, l'Art Camp