reportatge
On el cos és el llenç
Art efímer dins de l’art efímer: el body paint no va més enllà del que aguanti el suport sense passar sota la dutxa. Però a Emma Regada, la jove artista que ocupa La Peixera, l’apassiona. Per això ha dedicat a la disciplina pràcticament tot aquest mes.
On el cos és el llenç
Regada porta tot el mes de juliol ocupant l’espai de La Peixera, aquells baixos fins ara buits i desangelats que Cultura va cedir a La Xarranca perquè hi donessin una mica de vida i moviment. El col·lectiu ha programat tot l’any amb artistes del país: el cedeix i el creador és lliure de fer i desfer segons la seva imaginació (sempre que deixi la instal·lació en el mateix bon estat que se la troba, per descomptat). “És una bona oportunitat, amb aquesta llibertat total i autogestió, perquè en una galeria estàs constret a fer alguna cosa que es pugui vendre perquè la sala també n’obtingui beneficis”, diu Regada. És clar que La Peixera, tot i agrair-la, és el que és: un petit espai de vidre tancat on al juliol suen i a l’hivern es pelaran de fred. “Sí, no és que estiguem en les millors condicions, però és molt bo per anar fent, en espera que un dia tinguem un espai més gran, millor i més cèntric”.
De moment, i assumint el que tenen, Regada està duent a terme activitats relacionades amb una modalitat de pintura on el cos és el llenç. “Així que vaig començar a treballar, mentre feia Belles Arts, em vaig adonar que m’encanta treballar amb el cos.” Per això, a banda de l’escultura, dedica bona part de la seva activitat a la performance i a aquesta pintura viva. “Em va semblar que aquí, en aquest espai, era ideal.” Així, divendres va executar una d’aquestes obres d’art sobre pell humana on la tela era la també artista Myriam Grau: la va convertir en una mena de sirena sortint dels oceans. “Sabia que volia fer quelcom sobre el mar, però el resultat final es va anar perfilant segons les formes del seu cos”, explica. Demà hi torna, en aquest cas amb la pretensió de convertir el seu company, Jordi Ribas, en una composició cubista. I dijous lligarà diverses disciplines –també el ball, amb la massanenca Emma Riba– en la que serà la proposta de comiat d’aquesta estada a l’espai escaldenc, situat als baixos d’ArtalRoc. Riba i Regada protagonitzaran una performance portant la dansa al carrer al llarg de l’avinguda Carlemany, a partir de les set de la tarda. Posarà el punt final a una estada que també ha posat l’art a l’abast de la canalla, amb un taller de pintura sobre el cos, entre altres activitats.
Regada es complau de l’oportunitat de passar per aquest local. “Molt bona idea per compartir experiències amb altres artistes”, considera, tot i matisar que hi ha altres locals, “magnífics” que els podrien ser destinats, com ara l’antiga fàbrica de llana, on el comú escaldenc va preveure en algun moment crear un espai dedicat a l’art d’avantguarda.
Tirar endavant com a creador a Andorra “és complicat, però no em queixo”. La sort, admet, “és que com que som pocs és més fàcil destacar”. Així que en els dos anys que porta dedicant-se més o menys se’n surt. “Una altra cosa, no obstant això, és que pugui viure de l’art.”