propietat intel·lectual
La societat d'autors no té l'acord amb Educació perquè les escoles paguin
El grup de DA al Consell matisa que la tarifa és més un desig de l’ens que una realitat
La societat d'autors no té l'acord amb Educació perquè les escoles paguin
Al bell mig de l’estiu i amb la comunitat escolar en plenes vacances, l’Sdadv anuncia que a partir del setembre passarà una factura als centres escolars (públics, privats i escoles dedicades a qualsevol disciplina) en concepte de drets d’autor per la música que facin servir. Associacions de pares i responsables de centres s’ho trobaran al setembre, quan l’entitat els convocarà a reunions informatives. De moment, però, l’advertència ha provocat estupefacció, tant entre els destinataris de la mesura com entre els parlamentaris de tot signe, incloent-hi el grup demòcrata, des d’on puntualitzen que “efectivament hi ha hagut contactes amb el ministeri [d’Educació] però no hi ha res tancat”. Així que correspondria més a un desig de l’ens d’autors que a cap realitat. De moment, si més no.
Amb la puntualització que necessita més informació per valorar, el liberal Ferran Costa ho considera “paradoxal d’entrada, perquè s’està assumint que totes les escoles utilitzen obres d’autors als quals s’han de pagar drets”. Sorprès també perquè, recorda, “entenem que pagui una empresa que obté un rèdit de l’ús de la música, però aquí estem parlant de finalitats educatives”.
Coincideix des del PS Rosa Gili: “ens ha sobtat molt perquè entenem el pagament de drets quan se n’obté un lucre, però no en temes educatius”, i recorda que “en alguns centres, en alguns sistemes educatius, no van massa sobrats, i encara que no semblin gaires diners no sé com ho acolliran les escoles”. Es pregunta, així mateix, com és que es pretén cobrar “a tothom per defecte. S’ha de saber qui usa què, i avisar abans”. En tot cas, anuncia, demanaran per a la tardor una compareixença dels responsables de l’Sdadv a la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports del Consell General.
La consellera independent Sílvia Bonet també es va manifestar “astorada” i demana una compareixença al Consell. Reclama “que ens expliquin exactament quina és la política recaptatòria” de la societat d’autors, “perquè va més enllà del que havíem imaginat des de la part legislativa, se’n va molt del que buscàvem, no és el model que vam votar”, sinó que el que s’aplica “està molt fora de lloc, hem adaptat el pitjor model, el de l’SGAE espanyola”.
Víctor Naudi (SDP) qualifica l’anunci de l’Sdadv com “una barbaritat, és una disfunció de la llei” i considera que el model “s’hauria de replantejar”. A banda de trobar “no normal que als centres se’ls apliqui una mena d’impost”.
I Carles Naudi, conseller i independent de la Massana, troba que “anar a buscar les escoles és arribar massa lluny, és el súmmum, s’hauria de parar l’Sdadv”. Especialment si “tenim en compte que bona part del que recapten se’n va fora i no es destina a promocionar la nostra cultura”.
I què en diuen els previsibles afectats? Difícil moment per trobar reaccions. Roser Palomero, directora d’una escola de música, demanava més informació i es preguntava “si finalment aquests diners tenen un ús correcte o sols és afany recaptatori”. I des d’un centre d’idiomes, Claude Benet preguntava “com volen que pagui per uns materials que ja són meus?”