Reportatge
Es busquen heroïnes
Les noies especialistes en escenes de risc són un fort reclam per a la indústria cinematogràfica.“Els directors van bojos per trobar dones i deixar d’utilitzar homes amb perruca”, explica Girasol Blanco, professora d’interpretació de l’escola Ángel Plana d’Andorra.
Es busquen heroïnes
Llançar-se des de més de 15 metres d’altura, caure per unes escales, patir accidents i bolcades amb un cotxe o cremar-se a l’estil bonze no és una feina exclusivament per a homes. La difusió d’aquest missatge és un dels objectius de l’escola d’especialistes de cinema Ángel Plana d’Andorra, que té previst obrir les portes el 6 de setembre. El centre vol fomentar la integració de les noies a una professió en què sembla que els papers masculins tinguin molta més importància que els femenins. “És un sector molt desconegut i les dones s’ho prenen més com un capritx car que no com una professió”, explica Girasol Blanco, especialista de cinema i professora d’interpretació de l’escola andorrana. Com ella, algunes noies a Espanya es van introduint a poc a poc en el món de les escenes de risc gràcies a la promoció que es du a terme per part de les escoles. “És una feina on t’ho passés bé, que no és perillosa i que té un risc mínim. Tot està controlat i supervisat al mil·límetre en tot moment per experts assistents”, comenta Gerard Miralles, impulsor de l’escola i especialista en foc.
A Andorra la passió pel risc està costant de fer arribar al sector femení, tot i que va donant resultats. “Actualment dels 30 apuntats que tenim a l’escola més de la meitat són dones”, assegura Miralles. Totes les inscrites, però, han vingut arran de la promoció que el centre va fer per impulsar aquest ofici entre el sector femení. “Ens vam negar a obrir sense que hi hagués, almenys, una alumna. Oferim una una beca de 300 euros sobre el preu del curs per a les que s’apuntin abans del setembre”, explica. Una iniciativa que alguns han descrit com a discriminatòria, però que Miralles argumenta com a promoció, ja que les noies són les que calen a la indústria.
Aquesta manca de dones fa que siguin les primeres a tenir feina. “Els directors van bojos per trobar una dona per a les escenes de risc i deixar d’utilitzar homes amb perruca. Prefereixen tenir l’oportunitat de fer plans mostrant una cara femenina que no haver de gravar una escena d’una persona caient per unes escales d’esquena perquè en realitat és un home”, afirma. Ella ha viscut en primera persona la demanda per part de la indústria cinematogràfica. “Sempre he treballat. De fet, quan estava fent el curs em trucaven per doblar escenes cada dos per tres perquè no hi havia dones”, assegura. Sobre el tracte rebut per part dels companys, explica que sempre s’ha sentit ben tractada i que, fins i tot, l’anomenaven “l’heroïna”. “És una pena que mai hagi pogut fer una escena de lluita amb una dona perquè som poques. O em barallava amb un noi disfressat o m’acabaven “matant” en accidents, lamenta.
El sector de les escenes de risc necessita heroïnes, noies que vulguin descarregar energia, viure experiències úniques i exercir una professió on la improvisació no té cabuda.