Música
Passeig per sis segles d'orgue
L’organista alemany Gereon Krahforst proposa aquesta nit (21.30 h) a Sant Pere Màrtir un recorregut musical del Renaixement a l’actualitat
Passeig per sis segles d'orgue
Un viatge musical des del Renaixement fins a la creació contemporània i la improvisació, passant pel Barroc o el segle XX, és el que proposarà aquesta nit el reconegut organista alemany Gereon Krahforst en el concert d’obertura del XIX Festival internacional Orgue&nd, que tindrà lloc a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany a les 21.30 hores.
Organista a l’abadia de Maria Laach i del Rhein-Mosel-Halle, la sala simfònica de la ciutat de Coblença, Krahforst iniciarà el recital d’avui amb una selecció de peces de Johann Sebastian Bach. Curiosament, però, no es tracta d’obres escrites expressament per a l’instrument –Bach va deixar un impressionant corpus de literatura organística–, sinó transcripcions d’obres orquestrals. “Per a un organista, Bach sempre és el centre, però també és veritat que el pots escoltar a qualsevol església”, va explicar ahir l’intèrpret durant una trobada amb la premsa. “Per això, m’agrada tocar transcripcions: resulta interessant escoltar la versió per a orgue”, hi va afegir. En aquesta ocasió, ha seleccionat la simfonia de la Cantata BWV 29, el segon moviment del Concert per a dos violins i orquestra i la Badinerie de la Suite núm. 2 per a orquestra.
A banda de dues peces d’estil neoclàssic del compositor belga Flor Peters (1903-1986) i del francés Jean Langlais (1907-1991), Krahforst també oferirà una mostra de les seves pròpies facetes de creador i improvisador, amb la interpretació, en primer lloc, de l’obra Tema, variacions, fuga i giga final a l’estil de Mozart. El plat fort del programa, però, serà la Sonata per a orgue sobre temes populars andorrans, que el mateix organista interpretarà sobre la marxa.
“Quan Ignacio Ribas [director artístic del festival] em va proporcionar els temes vaig poder analitzar-los i crear una visió al meu cap sobre com serà l’obra”, va comentar l’intèrpret. A més, va assegurar que “la música d’arrel folklòrica es pot convertir fàcilment en música seriosa”. I va posar l’exemple de Gustav Mahler: “Molts temes de les seves simfonies estan sovint inspirats en la música popular.”
Així mateix, l’intèrpret va posar en relleu com la tècnica de la improvisació pràcticament ha quedat desterrada del món de la música. “És curiós que avui dia la improvisació només es faci servir en la música per a orgue i en el jazz”, va comentar, “quan antigament els grans intèrprets de piano, com Beethoven o Liszt, o de violí, com Paganini, eren també, a banda de grans compositors, uns excel·lents improvisadors”, va agregar.
Trobar l’equilibri
Sobre l’orgue de Sant Pere Màrtir, Krahforst va ressaltar que les seves reduïdes dimensions el fan especialment idoni per a la interpretació del repertori renaixentista i barroc. En tot cas, en aquest tipus d’instrument no resulta fàcil per a l’intèrpret trobar l’equilibri sonor adequat, ja que l’orgue escaldenc “només disposa de 12 registres”. D’aquesta manera, l’organista “ha de parar més atenció a la seva pròpia oïda per trobarla sonoritat escaient”.
El concert es completa precisament amb música del Renaixement, concretament amb les Tres variacions cobre una vella cançó: une jeune fillette, del compositor belga Eustache du Carroy (1549-1609) i Quatre cançons de la tabulatura de 1583, de l’alemany Elias Nikolaus Ammerbach (1530-1597).