Reportatge
Viatge cap a la inspiració
‘El trànsit. Crònica d’un camí’ és una exposició d’escultures d’acer de l’artista Jordi Díez que conveiden el públic a un viatge espiritual al llarg de tres etapes: la separació, la transició i la incorporació. Les obres es poden trobar pels carrers d’Escaldes-Engordany.
Tot viatge té una motivació, un motiu per emprendre el camí. Bé sigui un viatge físic o bé un d’espiritual, totes les persones passen per tres etapes: la separació, la transició i la incorporació.
Això és el que pretén explicar l’escultor Jordi Díez amb la seva exposició El trànsit. Crònica d’un camí, que es pot trobar als carrers d’Escaldes fins al 29 de setembre. El viatge que proposa aquesta exposició no és físic, encara que per veure-la sencera el públic hagi de moure’s pels carrers de la parròquia. Es tracta més bé d’un viatge de la consciència pròpia per tal de descobrir-se, fins i tot, a un mateix.
L’artista porta l’enfocament de l’exposició al seu terreny. Per a Jordi Díez, el destí final del viatge és la inspiració, però, com qualsevol expressió artística, l’experiència i la interpretació són totalment subjectives i pròpies per a cada persona que contempla les seves obres. Aquestes estan fetes exclusivament d’acer, un metall que aporta lluminositat i presència a unes figures que destaquen per dissenys estètics i reflexius.
Dins del viatge que proposa l’autor, la primera etapa, la de separació, és l’allunyament de l’entorn conegut, sortir de la zona de confort per entrar en una zona desconeguda. D’aquesta primera etapa formen part quatre escultures: Torç, Tenista, Amants d’acer i el primer dels dos caps que presenta. Aquestes obres simbolitzen els requisits que la persona ha de tindre per emprendre el viatge: força, sacrifici, pensament de futur i, per últim, la desaparició del “jo”. La segona etapa del viatge és la transició. Aquesta es tracta del viatge en si, el tram en el qual la persona recupera la innocència de descobrir coses i deixar enrere allò que ja sap. Les escultures que guien el visitant en aquesta part són el segon cap, el Llindar, una obra titulada Tribut a Lita Cabellut i Age Quod Agis. Durant la transició, la persona té el pensament tant en el passat, ja que recorda el que ha deixat enrere; com en el futur, perquè pensa en el motiu pel qual havia començat el seu viatge. Aquesta idea, representada pel cap, porta al visitant al Llindar, que constitueix un portal de transició en el qual una figura femenina convida a creuar amb confiança. L’absència serena de necessitat de tenir una terra o una referència, simbolitzada en el Tribut a Lita Cabellut, porta a Age Quod Agis, que significa “facis el que facis”. Aquesta és l’última escultura de la transició i simbolitza l’ascensió del viatger després de fer el camí, quan arriba al destí.
Al final de la visita, el públic és, en certa forma, una representació de l’obra que tanca l’exposició. Winged Man és l’última escultura i és l’única de l’etapa de la incorporació, que mostra una persona nova, que ha madurat després del viatge i ha deixat enrere el superflu, donant valor al vertaderament important i autèntic. El públic s’acomiada de l’exposició de Jordi Díez davant d’una figura humana amb ales que recorda un àngel i que ajuda a entendre totes les etapes anteriors del camí, ja que l’objectiu de tot viatge és evolucionar per tal d’alliberar-se dels motius que van provocar emprendre el camí.
Viatge cap a la inspiració
