arts plàstiques
Lliures per somiar (no per viatjar)
oana Baygual participa en la mostra col·lectiva ‘Rates de Biblioteca’, amb obres inspirades en documents custodiats en arxius
Lliures per somiar (no per viatjar)
L’artista andorrana Joana Baygual es troba aquests dies a Itàlia per participar en la mostra Rates de Biblioteca (Topi da Biblioteca). Un curiós projecte impulsat pel col·lectiu internacional Silverfish, del qual forma part la creadora del Principat, i que és fruit del treball dels seus integrants sobre els fons i el patrimoni cultural custodiat en diferents arxius i biblioteques. L’exposició es pot visitar des de demà fins al 29 de setembre a la Galleria Comunale d’Arte Ex Pescheria de la ciutat italiana de Cesena, a la regió de l’Emília-Romanya.
La iniciativa es va originar a partir de l’exposició de l’artista Rosa Brugat a la Westminster Art Library de Londres, amb el projecte Firmin, la rata sàvia (2014), on, després d’una xerrada amb la conservadora de la biblioteca sobre els perills i necessitat de disposar de mitjans adequats per conservar els documents custodiats per les biblioteques i arxius, va idear el projecte Rates de Biblioteca, per treballar sobre documents encara no digitalitzats i per tant en perill de desaparició per diferents causes, com són la falta de mesures de conservació adequades, catàstrofes naturals i artificials, degradació natural o els robatoris.
Per això els artistes del col·lectiu han treballat sobre documents que encara no ha estat digitalitzats amb una voluntat de visibilizar-los i cridar l’atenció sobre aquests i la seva importància històrica i cultural. En el cas de Baygual, un passaport o permís de viatge de mitjan segle XIX, custodiat per l’Arxiu històric municipal de Sitges, és utilitzat per l’artista per elaborar un projecte basat en el fet que solament aquells que posseeixin un visat estan autoritzats per viatjar, emigrar i, eventualment, residir en d’altres països. “Quines són les condicions que permeten a uns pocs la llibertat de trànsit? Què ens divideix i ens diferencia per ser acceptats per uns altres? Quin és el valor simbòlic d’aquests documents?” Aquestes i altres qüestions són les que planteja l’artista en el marc de Rates de Biblioteca.
L’obra, consistent en una instal·lació, un vídeo i una fotografia, es titula No tots som lliures per viatjar, però som lliures per somniar, i té com a rerefons les crisis migratòries actuals i la resistència “creixent” de determinats països a impedir l’accés d’immigrants. “Cada vegada són més les persones que volen sortir dels seus països i cada vegada són més els països que impedeixen l’entrada de refugiats”, reflexiona Baygual. “Per poder sortir d’un país sempre ha estat necessari un visat o salconduit. Els que tenen un permís, una autorització, moltes vegades un document en paper, podran viatjar, emigrar, fins i tot instal·lar-se en altres llocs”, prossegueix l’artista andorrana. “De què depèn que uns i no altres tinguin la possibilitat de circular lliurement?”, conclou.