reportatge
Els budells d'un hotel
L’escaldenc hotel Roc Blanc ha volgut exterioritzar els seus òrgans interns, allò que el fa bategar cada dia: les persones. Això és el que exhibeix a la façana artística treballada per Samantha Bosque, que s’està convertint en especialista en la matèria.
Bosque, convertida de facto en una artista-alpinista –s’ha enfilat a les bastides per signar murals en façanes a Andorra la Vella, Canillo i Encamp–, ha volgut en aquest mantenir el mateix fil conductor que a la resta: la transparència. “El meu objectiu ha estat intervenir sempre per fer que la paret desaparegui.” En aquest cas, i d’acord amb els propietaris del negoci, el que ha posat a la vista són aquelles persones que habitualment caminen discretament per les dependències d’un hotel: la cambrera, el cuiner, el jardiner, el grum que trasllada maletes... “Pretenia fer visible la vida que hi ha a dins, mostrar la importància que té la gent menys visible.” Aquests personatges afloren així a la superfície d’un bon segment de la façana posterior de l’hotel escaldenc.
És exactament el que va dir Emelin Torm Babot, propietària de l’hotel, en el breu parlament previ a la inauguració –amb tall de cinta inclòs–: “Això que avui presentem no és només una façana pintada sinó un homenatge i expressió d’agraïment a les desenes i persones que han fet possible que avui siguem aquí.” Començant, va recordar amb emoció, pels seus pares, Domènec Torm i Assumpta Babot, que van obrir l’establiment escaldenc el 1963. “L’essència de l’hotel no és més que la seva gent.”
Hi haurà continuació, en les parts de la paret que queden per pintar? Temps al temps. De moment, la iniciativa va rebre la felicitació pública de la cònsol major escaldenca, Trini Marín, que va constatar que “des de l’administració ens costa molt que s’arreglin les façanes”, així que quan la junta de govern comunal va trobar sobre la taula la petició de permís dels propietaris de l’hotel per realitzar l’obra “tots vam aplaudir”.
Bosque, agraïda també, en el seu cas per “haver-me deixat afegir el meu granet de sorra” a la història de l’hotel, va idear aquests personatges simbòlics (cap model real com ha fet en altres dels murals recentment enllestits). L’artista, acostumada ja a les altures –“crec que quan acabi aquests projectes em costara acostumar-me” a treballar al taller–, ha enllestit aquesta feina en un intens mes de treball continuat: la urgència en aquestes obres rau a acabar-les abans que s’iniciï el mal temps, no sols desaconsellable per a la salut de l’artista, també contraindicat per al procés mateix, ja que la humitat impedeix a la pintura assecar-se correctament. Bosque inaugurarà en breu un altre mural a Encamp.
Els budells d'un hotel