reportatge
Ventures i desventures en dansa
“Oh fortuna, com la lluna canviant, sempre creixent i decreixent.” El jove ballarí andorrà Borja Fernández Vilaplana estrenarà espectacle al voltant dels ‘Carmina Burana’, a Terrassa el 29. I els poemes medievals il·lustren l’aventura d’obrir-se camí al món artístic.
Ventures i desventures en dansa
A Fernández Vilaplana la vida li somriu ara mateix: no sols treballa a ritme trepidant per arribar a l’estrena de l’espectacle –hi ballarà i Maria Rovira, la coreògrafa, el té com a ajudant de direcció–, sinó que així que acabi aquest esforç l’espera ja la següent cita, que serà a l’Auditori barceloní per participar en un muntatge on la part musical la posarà l’OBC, amb el cèlebre Bolero de Maurice Ravel com a eix vertebrador. La fortuna –i l’esforç i sacrifici personal, sens dubte– li ha posat al camí aquestes dues fites, dues bones oportunitats en una carrera que va pujant graons. Però això després de superar el tràngol amb què la mateixa roda capriciosa l’havia fet ensopegar: els mals oficis d’una empresa de contractació que li va fer perdre una bona oportunitat de ballar a Aràbia Saudita.
“Són coses que passen”, admet amb resignació abans de passar a explicar amb entusiasme com prepara l’espectacle amb Rovira, precisament la coreògrafa amb qui va preparar Eolo, espectacle de petit format que va presentar al Museu de l’Aigua de Lisboa i que al juliol es va incloure als Vespres d’estiu lauredians. Rovira ha tornat a comptar amb ell per aquest muntatge amb els Carmina Burana, els poemes medievals musicats per Carl Orff, encarregat pel Centre Cultural de Terrassa. Amb dues funcions previstes, els propers dies 29 i 30 i que posteriorment emprendrà gira: previsiblement es dirigirà a alguns països de l’Amèrica Llatina i podria arribar a Andorra, si sortissin bé les negociacions que Fernàndez Vilaplana mateix ha iniciat amb responsables de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Tot depèn dels diners, per descomptat.
El ballarí andorrà assaja aquesta reinterpretació dels cants medievals –cançons de taverna de clergues i estudiants, molt satíriques i sovint pujades de to–, on el ressò de la història es barrejarà amb l’estètica de la dansa contemporània. Amb dificultat afegida: un escenari que serà circular, és a dir, amb el públic envoltant-lo. “I ho complica perquè ja és prou difícil fer una coreografia de cara al públic per saber que el tens per davant i per darrere”. Un assaig que, a més a més, s’està duent a terme en un espai de temps ben curt, a penes cinc setmanes. Ajustats per qüestions pressupostàries, per descomptat”. “Assagem vuit o nou hores i fem classes diàries; quan arribem a casa no sabem ni com ens diem.” Ell i la desena restant de ballarins de Crea Dance Company, que actuaran amb el Cor Antic de Barcelona el Cor de Terrassa i formació musical.
Així que poc temps li queda per donar gaires voltes a la desventura que li va suposar la trobada amb una empresa malaguenya que havia de gestionar el seu contracte (un d’entre una llarga desena d’artistes) per a un espectacle de setmanes a Aràbia Saudita, “amb un circ important” que feia un espectacle de dansa. No va acabar els tràmits administratius a temps i es van quedar a terra. No sols amb el perjudici d’haver rebutjat altres feines arran d’aquell compromís, sinó que l’empresa pretenia regatejar-los el 50 per cent del sou compromès per contracte en cas d’anul·lació per causes alienes als intèrprets. “I no es tracta sols dels diners, sinó de no permetre que als artistes ens prenguin més el pèl, que es fa massa habitual això dels contractes verbals i els pagaments en negre”, adverteix.