patrimoni
Coincidència a considerar com un “despropòsit” el retard dels entorns
Tècnics i polítics de l’oposició diuen que el canvi del 2014 en la llei no ha desencallat la situació i exigeixen més recursos i noves dinàmiques de treball
Coincidència a considerar com un “despropòsit” el retard dels entorns
El tema dels entorns de protecció dels monuments és una mena d’etern dia de la marmota que s’arrossega una legislatura rere l’altra des de l’aprovació de la llei de Patrimoni, el 2003, amb previsions i calendaris que no es compleixen. El 2014 es va introduir, a demanda dels comuns, un canvi a la llei –la famosa retallada a 20 metres del perímetre cautelar– amb la intenció de desencallar la situació. Una “ximpleria” que no ha servit per desencallar res, apunten des del consell assessor. O pitjor: “els béns estan actualment desprotegits”, insisteixen amb contundència.
Malgrat el canvi a la llei no es construïa abans i no es construeix ara, i els entorns no en són els responsables, argumenten des del Partit Socialdemòcrata, mentre que des del grup parlamentari liberal, Ferran Costa insisteix que “és un tema complex però no pot estar encallat sine die”. Per a les diferents veus, aquest retard –amb onze entorns fets dels prop de seixanta béns que n’han de tenir– és un “despropòsit”. I coincideixen a reclamar més recursos, si la seva mancança és el problema, com argumenta el ministeri en la resposta a una pregunta parlamentària de Costa. O un canvi en els mètodes de treball.
El ministeri convidava Costa a obrir “un debat” a l’hemicicle. Una proposta que per al parlamentari liberal, “a cinc mesos d’acabar la legislatura no és una oferta real”. S’hauria d’haver fet “48 mesos enrere, però no es va poder fer perquè el dia que va comparèixer [la ministra de Cultura, Olga Gelabert] en comissió per marcar les línies de la legislatura ens va parlar de 24 entorns” previstos, “i ara se n’hauran fet quatre, si és que els fem”. Així que “el balanç no cal que el faci jo”.
És un tema complex, reconeix, “però justament per això s’hi han d’abocar els recursos necessaris perquè no quedi encallat”. Potser, proposa, “s’hauran de buscar solucions quirúrgiques, segons els casos”, però el que no es pot fer “és dir què s’ha de fer i no executar-ho, com fa ella [la ministra]”.
Perímetre idoni
Costa reconeix que amb la reducció del perímetre a 20 metres “no s’ha desencallat cap perímetre, ni així; potser cada monument tindrà el perímetre idoni, però el que és important no són els metres, sinó desencallar el tema”.
Des del PS argumenten que “estem al mateix lloc que fa molts anys perquè políticament ja convé, tot són excuses. Que no hi ha recursos? Doncs posi’ls vostè! Si el procés és farragós, doncs fes que no ho sigui.” A banda, recorden, hi havia un calendari previst amb els monuments més urgents, les joies de la corona, com els monuments de la Cortinada o Sant Miquel d’Engolasters. “Però han passat olímpicament” en les dues legislatures demòcrates i els monuments han quedat “amb el cul a l’aire” amb l’entorn cautelar de 20 metres i propugnen recuperar els cent inicials.
És complicat, reconeixen, flexibilitzar, “l’entorn ha de ser un, però contribuirà que tingui unes característiques depenent d’on està, si és zona urbana o paisatge”.
Que és un dels arguments esgrimits des del consell assessor. I posen Sant Joan de Caselles com a exemple visual de per què “amb la llei actual no anem gaire lluny”. Intentem, proposen, imaginar l’església (i el paisatge que l’envolta, que forma visualment part del bé, integrat per moltes propietats privades) amb una protecció de vint metres al voltant.