reportatge
Tardor negra i de marca
Si la temporada tardor-hivern en moda arriba plena de quadres i estampats, la literària és fonamentalment negra –un gènere inamovible– i marcada per les firmes més conegudes i vendibles, d’Eduardo Mendoza a Pérez Reverte, de Georges Martin a Paulo Coelho.
Tardor negra i de marca
Temporada ben carregadeta, la que espera els aficionats a seguir les novetats editorials. La primera tendència, una àmplia panòplia de títols de novel·la negra, “que ja està molt assentada, molt instal·lada, entre els lectors, s’ha convertit en un gènere de referència a les llibreries”, apunta José Antonio Molina des de l’Fnac. Entre les novetats despunta Traición, de Walter Mosley, en clau nord-americana i que en aquest cas estrena antiheroi: Joe King Oliver, un ex-policia turmentat. S’afegirà a un títol que ja porta un bon recorregut estiuenc però al qual encara li queda: La desaparición de Stéphanie Mailer, de Joel Dicker, aquell noi suís que la va clavar en el debut, amb La verdad sobre el caso Harry Quebert.
Sortint del gènere, hi ha autors quasi venerats per a legions de fans. És el cas de George R. R. Martin, que reapareixerà al novembre amb Fuego y sangre, una mena de preqüela de Juego de tronos, la sèrie que el va treure del reducte dels amants del gènere fantàstic per esdevenir producte de visionat obligat per a governants (i reialesa).
Intentarà repetir fortuna Kate Morton, una de les autores clàssiques de best-seller, amb La hija del relojero. I recalarà a les llibreries J. K. Rowling, amb Lethal White. De moment, explica Pamela Méndez, de Llibre Idees, en versió original, perquè de la traducció encara no hi ha notícies.
També arriba un d’aquells autors molt qüestionats d’una banda però amb incondicionals de l’altra: Paulo Coelho. En aquesta ocasió ataca amb Hippie, novel·la en què relata el primer viatge que va fer per Amèrica Llatina a través dels Andes a la recerca de les ciutats perdudes de Perú i Bolívia. Quelcom com la narració de la vida de Paulo Coelho abans de convertir-se en Paulo Coelho, el supervendes.
Un altre dels infatigables en aquestes coses d’oferir consells per anar per la vida i explicar contes moralitzants, Albert Espinosa, també torna a la càrrega, per a gaudi dels seus. Aquest cop amb Finales que merecen una historia.
Més literatura, és a dir, d’un nivell molt superior, és la que segueix proposant Haruki Murakami, que aquesta temporada presenta La muerte del comendador, que arriba amb l’aval d’haver estat qualificada com “indecent” per la censura xinesa. Serà el primer volum, perquè la història –amb el procés de creació com a teló de fons– està estructurada en dues parts.
Una mica de reflexió
En una clau molt diferent i des de fora de la narrativa recala de nou a les prestatgeries qui també va protagonitzar un fenomen literari: l’historiador israelià Yuval Noah Harari, l’autor de Sàpiens. De animales a dioses, que ara torna amb 21 lecciones para el siglo XXI, proposant nous temes de reflexió.
Del país veí del sud arribarà una tromba de novetats. Les encapçala, per qualitat i veterania, Eduardo Mendoza, amb El rey recibe, la seva primera novel·la després de rebre el premi Cervantes. També arribarà Sabotaje, d’Arturo Pérez-Reverte, per als aficionats a les aventures en què preval la testosterona. I igualment des del panorama mediàtic Jordi Basté i Marc Artigau signen Els coloms de la Boqueria, recuperant el detectiu barceloní Albert Martínez que van crear a Un home cau, un dels èxits del Sant Jordi del 2017. Més: Julia Navarro, Jordi Pàmies, Jordi Sierra i Fabra també arriben quan cauen les fulles.
Les novetats andorranes solen quedar per a Sant Jordi. Però El andorrano, malgrat el consens en la manca de qualitat literària, segueix regnant en les vendes. I l’autor, Joaquín Abad, amenaça de tornar, avança Méndez –“a València no n’hem venut de la primera, però aquí Déu n’hi do”–. Aquest cop.