Reportatge
Austràlia vista des d'Andorra
Perth. L’assalt a una jove comès als antípodes. Una mare i un detectiu s’uneixen per esclarir el crim. I al rerefons, una reflexió sobre com d’estranyes són les famílies. La novel·lista australiana Patricia Grey, resident al Principat, torna a la càrrega, amb ‘Taboo’.
Austràlia vista des d'Andorra
Avui en dia ja no hi ha tabús a l’hora d’escollir parella, ja pots relacionar-te amb qui vulguis”, considera Grey. Però fa molt poques dècades la situació era ben diferent, hi havia moltes prohibicions socials, en això de l’amor. Aquest és el punt de partida de Taboo, més enllà del crim que dona origen a la trama: una jove, Rikki Miller, és víctima d’una brutal agressió sexual que la deixa en coma. Amb prou feina tenia relació amb la mare, Anna Miller, una dona que habita una casa gèlida i amb uns sentiments igualment congelats.
Al fons de la història batega la idea de la traïció: la que té com a blanc els més propers, família i amics. Potser perquè és un dels temes recurrents en la narrativa que fins ara ha produït l’australiana: ella mateixa procedeix d’una família on el pare va desaparèixer deixant rere seu sis infants: la pitjor traïció. “Una família que no va ser idíl·lica”, diu, amb un sentiment al rerefons que també havia estat el germen del llibre de relats Thirteen families, el 2013, després de la novel·la Death has a Thousand Doors, també en clau de thriller i en aquell cas ambientada a Andorra.
Grey, que ara fa prop de vint anys que viu al país, va escriure aquella primera novel·la sobre la base d’“observar i escoltar molt i parlar poc” per aconseguir una descripció sovint sorprenent d’alguns mecanismes i ambients, com el financer. “Aleshores volia aprofitar aquell sentiment que tot era nou, arribar a un país amb una història tan interessant”, recorda. És clar que si avui s’hi enfrontés “em sortiria una cosa molt diferent”. A Taboo l’escenari és llunyà –“la distància, la perspectiva, m’ajuden a escriure sobre el meu país”– i per ser precisa en el relat ha comptat amb l’assessorament d’un policia, el Gordon, a qui dedica un agraïment al llibre.
Tornant a l’eix vertebral, les famílies i les seves complexitats, també ha estat un bon punt d’observació les freqüents estades anuals als Estats Units –per cert, que la casa que el matrimoni té a Salt Lake City va acollir esquiadors masculins andorrans i els entrenadors als Jocs Olímpics del 2002, arran de l’amistat de l’escriptora i el seu espòs amb Patrick Toussain–.
Novament només serà possible llegir la novel·la en l’original. Grey no amaga que li agradaria veure els seus treballs traduïts. Però amb el primer va ser massa inexperta i va signar allà on cedia tots els drets a l’editorial. Amb els següents ja estava avisada, però igualment les tasques de traducció són oneroses, argumenta. Encara que no llença la tovallola.
Grey segueix formant part del club d’escriptors anglosaxons que funciona al Principat, l’Andorra Writers Group. Actualment amb set membres, ella inclosa, i d’on han partit projectes literaris, com Andorra Revealed, volum que incloïa una barreja de ficció i realitat, o realitat ficcionada, per donar a conèixer les especificitats del país al món. A banda dels projectes conjunts, el grup serveix per donar-se suport mutu. “Quan començava a escriure no tenia confiança en mi mateixa i, per tant, temia les crítiques”, recorda l’australiana. Amb el treball d’exposar la seva creació davant els col·legues s’ha adonat, assegura, “que la crítica és part de l’escriptura, que ajuda a millorar-la”.
I està completament llançada: té un llibre de relats pràcticament sortit del forn –sovint són més lents els processos burocràtics que la pròpia escriptura” i una autobiografia: permetrà conèixer detalls com les vicissituds de la granja de perles que van aixecar amb el seu home.
Austràlia vista des d'Andorra