Reportatge
25 anys després
25 anys després
Tres dècades, o més, han passat dels temps heroics del Trio de Barcelona, temps, recordava ahir Gerard Claret, integrant amb el seu germà Lluís i el pianista Albert Attenelle, en què les coses no eren com avui al panorama musical barceloní: hi havia molt menys moviment, molts menys músics. “Així que m’atreveixo a dir que vam marcar una època.” Uns temps que recordaran al concert que el 24 de novembre protagonitzaran a l’església Sant Serni de Canillo, en el marc del tercer cicle Cambra Romànica. La parròquia s’afegeix així als punts que acullen els concerts amb què els Claret celebren els 50 anys sobre els escenaris.
El trio es va disgregar fa un quart de segle, després de tocar plegats durant tretze anys si fa no fa, va explicar el Claret violinista. També a Andorra: van estar presents en dies assenyalats, com ara la inauguració de l’Auditori Nacional. I arribat aquest aniversari van pensar que fora bo retrobar-se. “I així ens hem posat a assajar de nou, tots tremolosos i neguitosos”, amb un pianista que entra en la vuitantena però “està fresc com una rosa”. I ho fan amb una de les obres emblemàtiques de l’època en què eren junts: el Trio en Si Bemol Major, op. 97 de Ludwig van Beethoven. “Ens fa molta il·lusió tornar-la a descobrir, que és el que passa amb aquestes obres tan emblemàtiques quan t’hi tornes a endinsar”.
Amb Beethoven i Mendelssohn per completar el programa completaran una minigira que els durà a l’auditori de Sant Cugat, Vic, el Palau i Sant Llorenç de Morunys.