Un cop al novè art

Es va establir a Andorra a final dels anys vuitanta. Aleshores ja s’havia convertit en el reconegut cocreador d’una sèrie d’èxit internacional, Judge Dredd, que més endavant arribaria a la gran pantalla, per fer-se encara més popular, amb personatge protagonitzat per Sylvester Stallone. Els últims anys Ezquerra mantenia un peu al Principat, on residia una part de l’any, mentre que la resta era a Marbella. Però la vinculació amb el país ha estat intensa durant dècades, destaca Pieras, encara commocionat per la inesperada notícia que va rebre dilluns passat.

Per descomptat, assegura, la seva figura serà objecte d’un homenatge i record a la propera edició del saló La Massana Còmic. Tot i que encara sigui massa d’hora perquè hagi agafat cos la forma que tindrà. De moment és massa precipitat, recorda el president de l’Arca, l’associació del còmic del país. La col·lecció que ha aplegat l’entitat, embrió d’un hipotètic i futur museu del còmic, inclou un vast fons cedit per Ezquerra. Carpetes i carpetes –encara per catalogar– que guarden guions, esbossos, revistes on va publicar les seves obres, tot ordenat cronològicament. Això podria ser la base d’una mostra d’homenatge. Però “avançar-ho seria massa precipitat”.

Potser, i és una idea que salta de sobte, seria interessant aprofitar per recordar que els inicis de Judge Dredd, la sèrie que li atorgaria fama mundial, no van ser un camí de roses per a Ezquerra. Encara que la història va tenir un final feliç.

La primera aventura, censurada

Ezquerra va concebre amb John Wagner com a guionista aquest personatge, un jutge que és alhora braç executor al (ja no tan) llunyà 2099 i l’enorme i violenta Mega-City Uno. Havia de sortir al primer número de la revista 2000 AD. Però l’editor va considerar que hi havia massa violència en la que era una publicació per a joves, en aquelles vinyetes inicials on el jutge executor fot uns trets contra uns vianants incívics. “Era tot molt irònic, però l’editor no ho va entendre”, recorda Pieras. Així que el tàndem Ezquer­ra-Wagner va deixar el personatge en mans d’altres autors. Més tard, per descomptat, el recuperarien. Però això no treu que alguns “enciclopedistes mal informats”, diu Pieras, s’equivoquin en citar l’autoria de l’avui cèlebre caràcter.

Finalment, apunta el president de l’Arca, fins i tot les sis pàgines censurades van acabar veient la llum i tot va quedar en una altra sucosa anècdota per a fans del gènere.

Ezquerra ha estat una presència constant en els esdeveniments organitzats a la Massana. Des del primer any, el 1997, quan ningú s’imaginava que el saló La Massana Còmic superaria la dècada. “Aquell any van venir els amics, com Ezquer­ra i Ibáñez”, recorda Pieras. Repetiria posteriorment i seria objecte d’alguna mostra a l’espai de les Fontetes, alguna de ben recent. Fins i tot abans del saló ja havia ajudat a difondre a Andorra l’àmbit del novè art: el 1996 es va organitzar una gran exposició que després es plasmaria en el llibre Antologia del còmic español 1915-1975, en un llibre editat per l’aleshores Banca Mora i amb la col·laboració de la SAC. Ezquerra ja hi va ser. “Sempre que li ho hem demanat ha col·laborat, perquè era un home extraordinari, excel·lent.”

Mestre dels joves dibuixants

Ezquerra ha deixat empremta d’altres maneres. També en els joves valors del còmic i la il·lustració que estan començant a sorgir al país. Com Ricardo Muñoz, que va fer els primers passos mentre vivia a Andor­ra. “Per a mi ell va suposar un punt de partida per tirar endavant amb el dibuix.” De ben jovenet, relata, “anava a casa seva per veure’l dibuixar; sempre estava treballant i jo aprofitava per observar i preguntar-li coses i ell m’explicava fórmules per millorar els meus dibuixos”.

També li regalava exemplars de la revista on publicava, per afegir a una col·lecció que havia començat a arreplegar amb els diners de la setmanada que li donaven els pares. “Justament un dels primers exemplars que vaig comprar va ser de Per­ro de estroncio, sense imaginar que no trigaria gaire a conèixer l’autor”, quan la família es va traslladar a Andorra, des de Barcelona.

Ezquerra, assegura Muñoz, “sempre serà una de les més grans motivacions per a mi, i un exemple, treballador i amant del que feia”.