reportatge
Un passeig asiàtic
La música parida a Andorra, modesta frontera endins, s’està convertint en una de les grans ambaixadores del país: Persefone ha fet un ‘carrerón’ de gires internacionals. Però Latin Stride & Flamenco li segueix els passos i acaba de passejar-se per l’Àsia.
Un passeig asiàtic
Havien pactat quatre o cinc dies d’estada, amb actuacions en escenaris de Singapur, però finalment es va ampliar i també van posar els peus a Kuala Lumpur, la capital de Malàisia. “Ens va sorgir l’oportunitat i la vam aprofitar”, explica el pianista Jordi Barceló, que completa el trio amb el guitarrista Manuel Alonso, ambdós residents al país, i el percussionista Pablo Gómez Molina.
El punt àlgid de la gira, al voltant del qual van articular la resta, va ser l’actuació a Esplanade, el teatre més conegut de Singapur i una de les icones de la ciutat. Un lloc que les guies de viatge comparen amb l’edifici de l’Òpera de Sydney. “Té un conglomerat d’escenaris que donen sobre la badia, interiors i exteriors”, indica el pianista establert a la Massana. Ells van tocar a l’interior. En el marc del festival Crossing Borders.
Després es van desplaçar a Malàisia, per tocar en un club de jazz, programats per a dues nits. I van tornar a Singapur per complir amb altres cites “ja més fàcils”, considera Barceló. A Lasalle College of the Arts van oferir una classe magistral als alumnes de música. Amb aquestes petites sorpreses que depara el món encongit d’avui: entre els alumnes es van trobar dos alumnes de guitarra flamenca, dos espanyols, un dels quals també havia passat per les aules de l’Esmuc, l’escola de música de Catalunya, on Barceló ha impartit docència.
També van pujar a un dels escenaris del Blue Jazz de Singapur, una sala de dimensions impressionants, amb tres plantes i els equipaments més capdavanters: per a sorpresa de Barceló, que havia carregat amb el teclat per si de cas, en tenien dos a la seva disposició.
El trio està content amb la rebuda del públic asiàtic, musicalment parlant. A banda, tastant el paper de representar, ells allà, l’exotisme: “El que fem els sembla a ells molt estrany, exòtic. I la pregunta del milió cada dia era: ‘Andorra? Where is Andorra?’” Això provoca una reflexió per part del pianista: “Tenint en compte la subvenció de Govern, que va ser de 4.000 euros, no és clar l’efecte promocional tan barat que provoquem els músics?” A sobre, puntualitza, exportant cultura, que és la millor targeta de presentació. I ja que comença, opta per prosseguir i defensar el paper al país de la música feta al país: “Agrairíem més suport, sobretot quan veiem els catxets que es paguen per fer venir músics de fora.” Aquests diners, o si més no una part, interroga, potser estarien millor invertits a ajudar a exportar el producte del país.
De moment, el Latin Stride & Flamenco ha pogut materialitzar algunes sortides que han deixat bon regust: el 2016 va participar a l’Eurojazz, festival celebrat a Mèxic, malgrat el nom, i el mateix any es va desplaçar a Itàlia, per diferents poblacions, i el novembre de l’any passat va tocar a l’Argentina. I pendent, la República Txeca.