Recerca
Anàlisis de les ràdios com a qüestió d'Estat
Cultura edita l’estudi en què Lluelles examina com la història de les emissores influeix en la reforma institucional
Anàlisis de les ràdios com a qüestió d'Estat
“Vaig tornar a Andorra en acabar d’estudiar i em vaig trobar amb tot aquell jovent lluitant aferrissadament pel tema. Ara és història o gairebé prehistòria per a alguns.” Lluelles, doctora en geografia i amb ampli recorregut de publicacions que examinen la història econòmica, social i política del país, es va posar mans a l’obra amb l’anàlisi de documentació –coneguda i inèdita– i bibliografia per presentar aquesta anàlisi per “un tema molt complex en el qual participen molts actors amb interessos divergents”. Un treball que ve acompanyat del documental signat pel periodista Albert Roig, amb entrevistes a personatges de rellevància –del síndic Francesc Cerqueda a Òscar Ribas o Nemesi Marquès, entre d’altres–, tot sota la coordinació d’Isabel de la Parte des de l’Arxiu d’Etnografia.
L’estudi relata com l’esmentada multiplicitat d’interessos al voltant de les ràdios “genera una situació de conflicte permanent entre les empreses concessionàries, el Consell i els coprínceps”, un conflicte permanent amb moments àlgids “en què les institucions andorranes senten la necessitat d’assumir iniciatives per reconduir la situació sociopolítica del país i assolir unes competències en sintonia amb els canvis dels nous temps”. Perquè les ràdios, va puntualitzar Roig, han estat “una qüestió d’Estat”, i aquest és el relat que volen deixar clar llibre i documental, cadascun en el seu llenguatge. Així, va destacar Lluelles, “mig segle de la història d’Andorra es pot analitzar per la interrelació entre les ràdios i el territori”. Per les pàgines del volum desfilen moments complicats des del naixement mateix de Radio Andorra, que sempre va comptar amb l’oposició del govern francès i que el 1938 va ordenar el cap de la gendarmeria francesa, el coronel Baulard, que aturés les obres de construcció de l’edifici a Encamp. Més endavant es produiria un nou episodi de tensió, quan van intentar segrestar el director, Étienne Laffont, i el 1948 començarien les interferències de les emissions. Per la banda contrària, la de la Mitra, l’emissora de Jacques Trémoulet sempre va trobar suport. I així transcorre l’esdevenir de Radio Andorra, a la qual se suma Sud Radio el 1951, basa francesa imposada al Consell. Perquè per a les autoritats andorranes, l’emissora també és sinònim de tensió, i fins i tot les ràdios estan al bell mig de la crisi econòmica i demogràfica que es produeix el 1953.
L’estudi també s’atura en aspectes econòmics de les emissores, amb dades que donen idea del significat que van assolir, com els tres milions d’oients que entre totes dues van sumar el 1973: una dada que il·lustra el perquè de tantes tensions al seu voltant.
300.000 EUROS PREVISTOS PER DESCONTAMINAR DE L'AMIANT
El Govern té prevista una partida de 300.000 euros de cara a l’any vinent per assumir la descontaminació d’amiant a Radio Andorra i, si s’escau, Sud Radio. De moment, s’està elaborant el plec de bases per analitzar en profunditat els dos edificis (previstos aquí 35.000 euros). La descoberta no afectarà ni el trasllat d’Exteriors ni els projectes museístics, segons Gelabert.