art
La dona esdevé protagonista al Thyssen
‘Femina Feminae. Les muses i la col·leccionista’ obre avui les portes al públic durant onze mesos
El món de l’art està aquests dies revolucionat amb la dràstica acció de Banksy i l’obra autodestruïda després de ser subhastada a Sotheby’s. Però, més o menys impulsives i amb diferents objectius, el temperament artístic ja ha portat a actes igual de radicals. I el fruit d’una d’elles l’exhibeix la tercera exposició del Museu Carmen Thyssen Andorra: Winslow Homer va tallar amb contundència Escena de platja (1870) a causa de les crítiques desfavorables. Femina Feminae. Les muses i la col·leccionista. De Piazzetta a Delaunay exhibeix la composició tal com l’artista la va donar per bona, acompanyada d’una reproducció del fragment que falta perquè cadascú jutgi si els crítics de l’època la van encertar o van ficar la pota fins al fons. El petit quadre viatjarà d’Andorra al museu d’art estatal de Nova York d’aquí a deu mesos (dels onze que dura l’exposició, visitable des d’avui) per mostrar-se novament acompanyat de la meitat que li falta, en aquest cas l’original.
Històries i història de l’art. Això és el que pretén narrar, novament, la proposta del Thyssen. En aquest cas a través de la figura femenina com a protagonista absoluta. Amb obres que signen Max Pechstein, Diego Rivera, Robert Delaunay o Julian Opie. També una dona –qüestió de justícia en un recorregut com aquest, es diria–: Berthe Morisot, de qui s’exhibeix Pastora nua ajaguda (1891). Molt propera a Édouard Manet –eren cunyats–, la seva producció s’alimentava mútuament, va recordar el comissari de l’exposició i director artístic de l’equipament, Guillermo Cervera. Tot i que ella va atorgar molta presència a la figura humana, menys habitual en l’impressionisme francès en què militava.
Per primer cop la sala s’obre a l’escultura, amb dues peces: Petit nu ajupit amb braços, de Henri Matisse (1908), i La esclava, de Josep Clarà (1910-1920). I en aquesta ocasió proposa un ús diferent per a la “pestanya digital”: les pantalles interactives serveixen per mostrar –d’una manera “planera, didàctica i divertida”, va recalcar Cervera– el procés de conservació i restauració a què s’han de sotmetre les peces, “perquè considerem important que es conegui tota la feina que hi ha al darrere”.
“Amb pas ferm”
Aquesta tercera proposta –després d’Escenaris i Allées et venues– és “més profunda, més madura, ja pròpia d’un museu que camina amb pas ferm”, va assegurar el director artístic de l’equipament. El personatge femení, la musa, recorre peces que són “obres bastant cabdals” en els moviments en què s’inscriuen, un camí en la història de l’art que és el que l’exposició pretén explicar. Aquest és el discurs propiciat a través de les dones que poblen cada llenç (i escultura) –28 peces–: “cercar la part romàntica de l’art”, no la visió polititzada que entronca amb l’actualitat, ni les relacions, sovint complexes, que artistes i muses van establir.
Per això el recorregut s’inicia, cronològicament parlant i com avança el títol de la mostra, amb el venecià Giovanni Battista Piazzetta: Retrat d’una jove de perfil (1720-1730). I acaba amb un àmbit dedicat a les propostes més recents, una sala on dialoguen Delaunay o Richard Lindner, un dels màxims exponents de l’art pop americà, amb Julian Opie, que amb Aniela 9 mostra un treball on apunta la societat digital: l’obra està concebuda per ordinador i tractada de manera plàstica.
Enmig del recorregut, propostes que posen de manifest l’evolució d’artistes individuals, com Conrad Felixmüller, amb un poc habitual muntatge de llenç de doble cara, una mena de Doctor Jeckyll i Mr. Hyde artístic fent un camí invers de l’expressionisme al cubisme.
La dona esdevé protagonista al Thyssen
La dona esdevé protagonista al Thyssen