Reportatge
Nit d'homenatge a la icona
“És una icona. Voler imitar-la seria un veritable disbarat.” La jove soprano andorrana va recordar amb aquestes paraules la recentment desapareguda Montserrat Caballé, a qui Andorra Lírica va dedicar, anit, ‘El barber de Sevilla’, a l’escenari del Claror lauredià.
Nit d'homenatge a la icona
Més que les veus, més que la música de Gioachino Rossini, el que planava anit a l’auditori del Centre Cultural i de Congressos lauredià era el record a la gran artista, desapareguda ahir feia justament una setmana. Perquè Sant Julià va tenir una relació especial amb la “superba” cantant catalana, a qui el cònsol major, Josep Miquel Vila, va recordar com “una laurediana més”. “Ella ens deia que sempre trobava aquells moments màgics per tornar al Principat, el seu refugi.” L’especial vincle de Caballé amb la parròquia (on ja el seu pare feia estades) es va reforçar durant cinc anys a través del concurs internacional de cant al qual va prestar el nom la gran dama de la lírica. Altres ciutats li ho havien demanat, però ella havia decidit esperar per Sant Julià. Ho va recordar Vila, present en aquells moments –ho testimonien, per cert, les fotos de l’exposició oberta al vestíbul de l’equipament–. “El que ella volia és que quedés a Sant Julià el seu nom, acompanyat del del seu pare”: una voluntat que la mateixa soprano havia expressat per escrit al llibre d’or de la parròquia, que també es pot veure a la mostra.
L’aventura, el concurs, només va durar els cinc anys inicialment previstos pel conveni signat per la cantant, el comú i la Fundació Julià Reig. L’entitat té la missió “d’impulsar projectes i no eternitzar-se en ells”, sinó deixar que uns altres n’agafin les regnes, va recordar la presidenta, Deborah Ribas. No va ser així, no hi va haver ningú que en recollís el testimoni, però igualment aquells cinc anys (el 1999 es va celebrar la primera edició) “van servir de molt”, van ser útils perquè Andorra tingués “ressò a Europa i al món”.
Completat l’homenatge amb la projecció d’un breu audiovisual, l’escenari va quedar en mans dels altres protagonistes de la nit, els intèrprets de l’òpera còmica més popular de Rossini, amb un elenc molt italià –és una coproducció d’Andorra Lírica amb la italiana Villa Incanto–, tret de l’andorrana Salvador (Rosina) i el peruà Jorge Tello (Fígaro), qui probablement va protagonitzar el paper més destacat en una funció valenta i esforçada, on si es van percebre certes mancances vocals en algun moment, va quedar suplida per un elenc molt solvent pel que fa a la vis còmica.
La funció –ahir a poca distància del ple, pel que fa a públic– torna aquesta tarda, a les sis. Amb una quarta temporada d’òpera a la qual encara queden dues cites.